Diumenge 4 de durant l'any - 1 de febrer de 2009

Mc. 1, 21-28

No crec que sigui forçar el sentit del text substituir “ autoritat “ - la manera d’ensenyar el Senyor i que provoca estranyesa i admiració en els que l’envolten, per la paraula “rotunditat “ . Els escribes o mestres de la Llei no ho feien perquè així ja que es limitaven a transmetre les diferents opinions que els grans mestres havien pronunciat, tot el que més feien era interpretar la tradició i l’adaptaven a la situació que es presentava en cada cas, fins i tot es va popularitzar entre els rabins la dita “ quan tornarà Elies ja ens ho dirà “ quan entre ells no hi havia acord: no ensenyaven amb rotunditat perquè no gaudien d’autoritat, havien de parlar sempre per referència a un mestres anterior. La rotunditat de Jesús neix de que les seves paraules són la Paraula - tema constant en el fons de l’evangeli de sant Joan - .
I aquesta autoritat-rotunditat és manifestació de la irrupció del Regne de Déu en el mon, - naturalesa i història -, present des del començament de Marc.
I és irrupció i trasbalsament en els humans i en la natura quan tot el que és captivitat és alliberat per la paraula poderosa de Crist : paraula i acció. En l’hebreu bíblic el mot “paraula” significa també “acció” cf. Gènesi 1, ( la Creació ).
Que l’Esperit del Senyor faci que les paraules que pronuncien els nostres llavis baixin al fons del nostre cor ( sant Benet ) i així per mitja de les nostres mans ( acció ) esdevinguin vida pel mon.

Mn. Lluís-Anton Armengol
Delegat d’ecumenisme del bisbat de Sant Feliu