Diumenge 7 de durant l'any - 22 de febrer

Marc 2, 1-12

De l’Evangeli, en trec dues actituds importants: l’afany i el deseiximent dels quatre companys del paralític que no vacil·len a fer un forat al sostre per baixar la llitera allà on Jesús es trobava rodejat d’una gran multitud... L’estimació que portaven al malalt venç tots els obstacles. Jesús mateix admira la fe d’aquests cinc homes i diu: “Fill, et són perdonats els pecats”.
Tot i que el text no ho diu, ben segur que aquests bons homes es queden frustrats, no volien això sinó la guarició del company. A més els mestres de la Llei hi veuen una blasfèmia : “ Qui pot perdonar els pecats, sinó Déu?”
I també m’impacta la persona de Jesús que Marc ens fa descobrir a través d’aquestes paraules: “Què és més fàcil, dir al paralític : et són perdonats els pecats, o, pren la llitera i camina? Ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra!” I mirant el paralític li diu : “T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i camina!” I així va ser.
A l’evangeli, els miracles no són tan sols obres de misericòrdia, Són signes que revelen qui és Jesús. En guarir el paralític, en perdonar-li els pecats, Jesús es manifesta com a Fill de l’home enviat per Déu per a inaugurar el Regne. Significa que Déu poderós i bo és present dintre de la història dels homes. Ell vol la nostra salut espiritual.
Com la gent que es va quedar admirada, cada nou dia estem invitats a encontrar Jesús, el Crist, a renovar l’esperança en el viscut quotidià, i a ser testimonis de les seves obres tot vencent obstacles, si és que cal.



Maïté Cabié-Gerfec (Vedruna)
Responsable GERFEC Espanya
(Grup Europeu de recerca per la formació dels educadors creients)

Comentaris