Diumenge 3 de Quaresma - 15 de març

Èxode 20, 1-17

El text del llibre de l'Èxode s'anomena Decàleg. Se'n pot veure una versió pràcticament idèntica en el llibre del Deuteronomi, capítol 5. El Decàleg serveix per crear un lligam entre l'explicació de l'Aliança que Déu acaba de fer amb el seu poble en el Sinaí i tota la legislació que vindrá a continuació. D'aquesta manera, les lleis del poble d'Israel queden colorejades amb el to que els dóna l'Aliança. En Ex 19,5-6 es diu: «Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per a mí un reialme sacerdotal i una nació santa.» El Decàleg concentra aquesta mateixa idea.
Els manaments, tots els manaments, totes les lleis, comencen i tenen sentit per la presentació que fa el Senyor d'ell mateix: és el Déu que ha tret el seu poble de l'esclavatge d'Egipte. Els primers manaments tenen a veure amb la relació del poble respecte a un Déu així. Si no tinguessim els manaments i només hi hagués la notícia de la salvació que ell ha donat, creuriem normal que el poble es mostrés agraït i volgués disfrutar la llibertat que el seu Déu els ha donat. Això mateix expressen els manaments de no tenir altres déus, ni fer-se imatges per adorar-les, i respectar el dissabte com a dia consagrat al Senyor. Però perquè s'entengui que la relació amb Déu té repercusions en la relació amb les persones que tenim al voltant, venen a continuació uns nous manaments, diguem-ne «humans». La finalitat és la mateixa, l'agraïment i la llibertat conjunta que ve de Déu: respectar els pares, no matar, respectar la parella i el veí en el que és i en el que té. És una bona manera, doncs, de donar un sentit profund als manaments més enllà del compliment.

Salm 18

El Salm entre lectures també parla dels manaments. Per una banda diu, d'entrada, com són de part de Déu: perfectes i ferms; sants, justos. D'altra banda, diu com són per nosaltres: descans interior i profund, font de seny. Després el Salm aprofundeix en el que ha dit, servint-se de comparacions: un cor ple de goig, uns ulls il·luminats. Quantes coses trobarien que proporcionen aquests dons? Doncs els manaments també els proporcionen! Què pensar de les millors riqueses o dels menjars més suculents? Doncs els manaments no hi tenen res a envejar!

1 Corintis 1, 22-25

Donaria l'impressió que Sant Pau vol distingir els cristians de la resta de gent. Els cristians no són ni com els jueus ni com els grecs. Però després ens sorprèn: Déu crida, tant jueus com grecs! Què té el seguiment de Jesucrist que permeti unir en comunitat gent tant diferent? Doncs que Jesús és el Salvador en la creu. És la debilitat de l'obra de Déu com ho diu l'apòstol. Aquest és el camí del seguiment que fem junts: l'humilitat que porta salvació. Primer de tot és l'humilitat de Jesús; després la nostra. Quan busquem el que sigui (prodigis o saviesa) i ens trobem de cara amb el que ens sembla un escàndol o un absurd, només ens queda una sortida: la conversió. És a dir, girar-nos cap a la força i la saviesa de la manera de fer de Déu. La fe i el seguiment de Jesús ens fa com ell. Ens fa forts, però no per imposar-nos; ens fa savis, però no per ser superiors. Les vivències senzilles amaguen una gran força i una gran saviesa quan són plenes de salvació.

Joan 2, 13-25

L'evangeli de Joan situa l'expulsió dels mercaders del temple pràcticament durant la festa de la Pasqua dels jueus. Ells hi celebren l'alliberament de l'esclavatge d'Egipte que el Senyor va dur a terme. El temple de Jerusalem hauria de ser un bon símbol d'aquest alliberament. Però no sembla que Jesús hi trobés precisament això. Amb el que Jesús fa anuncia i, de fet, comença, una nova Pasqua, l'alliberament de tota esclavitud dut a terme en Ell, en el seu cos, en la seva encarnació, en la seva mort i resurrecció.
Per dues vegades diu l'evangeli que els deixebles «van recordar». El primer cop és mentre Jesús actua. Recorden l'Escriptura. Recorden el zel pel temple. Potser amb bona intenció encara confien en que el temple de Jerusalem pugui tornar a ser un bom símbol de llibertat. El segon cop que els deixebles «recorden» serà després de la resurrecció. I llavors ja no recordaran només l'Escriptura sinó la Paraula de Jesús. I hi creuran! Una fe que a continuació reclama que sigui autèntica i sincera. Ja s'endevina que aquest «recordar» no és simplement que et vingui al cap alguna cosa que tenies mig oblidada. La fe ens ajuda a «recordar» és a dir, a tenir sempre present. Tot allò que ens fa viure d'una manera o d'una altra. Vivint com Jesús o fent com si ell no existís.




Joan Ramon Marín
Rector de la parròquia de Santa Teresa de Gavà

Comentaris