El Cos i la Sang de Crist - 14 de juny
Mc 14,12-16.22-26
Com un pòrtic als diumenges del temps ordinari ens trobem la festa de Corpus, que vol ser una reflexió al voltant del que celebrem en les nostres eucaristies dominicals.
L’evangelista Marc ens relata l’últim sopar, amb els seus preparatius. En els seus preparatius hi ha un element que passa desapercebut, Jesús ho té tot lligat: sap a casa de qui i a quina dependència soparan.
Els deixebles devien estar sorpresos, havien de seguir algú que portava una gerra d'aigua, i entrar allà on anés per preparar el sopar. Els esdeveniments següents durant el sopar, els hagueren de sorprendre encara més: la traïció de Judes, les accions i paraules del Mestre.
Però el Mestre ho tenia clar, si llavors no ho entenien, ho entendrien més tard. En aquell sopar els deixava un memorial (vg Lc 22,19), no purament un record, sinó tornar a fer present allò que s’esdevindria, fer-ho present cada vegada que repetissin els gests i les paraules.
Preneu, això és el meu cos
Tota la seva persona en un pa partit i donat. Talment és la síntesi de la seva vida, compartida, lliurada, sempre al servei del Pare i del Regne, no per a Ell, sinó per a tots nosaltres. En menjar-lo es fa un amb cadascun de nosaltres, és un missatge d’unitat, esdevenim un en el Crist.
Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom
La seva sang, signe de la seva vitalitat, és vessada com a sacrifici expiatori definitiu, com a segell de la Nova Aliança. Tot Ell es lliura al servei de l’arribada del Regne. La seva sang donada a tots nosaltres ens vivifica, transforma la nostra vida.
El lliurament del Divendres Sant, no és un lliurament estèril, és el lliurament segur i esperançat del qui espera beure el vi nou en el Regne de Déu.
Nosaltres avui i aquí, rebem el seu do, el seu Cos i la seva Sang, com a un tresor, com a aliment i font de vida, que ens impulsen a viure al costat de tots els homes i dones, en especial dels qui pateixen els efectes de la crisi, de l’atur, de la immigració, de la violència, de la malaltia,... mostrant-los com Déu els estima.
Com un pòrtic als diumenges del temps ordinari ens trobem la festa de Corpus, que vol ser una reflexió al voltant del que celebrem en les nostres eucaristies dominicals.
L’evangelista Marc ens relata l’últim sopar, amb els seus preparatius. En els seus preparatius hi ha un element que passa desapercebut, Jesús ho té tot lligat: sap a casa de qui i a quina dependència soparan.
Els deixebles devien estar sorpresos, havien de seguir algú que portava una gerra d'aigua, i entrar allà on anés per preparar el sopar. Els esdeveniments següents durant el sopar, els hagueren de sorprendre encara més: la traïció de Judes, les accions i paraules del Mestre.
Però el Mestre ho tenia clar, si llavors no ho entenien, ho entendrien més tard. En aquell sopar els deixava un memorial (vg Lc 22,19), no purament un record, sinó tornar a fer present allò que s’esdevindria, fer-ho present cada vegada que repetissin els gests i les paraules.
Preneu, això és el meu cos
Tota la seva persona en un pa partit i donat. Talment és la síntesi de la seva vida, compartida, lliurada, sempre al servei del Pare i del Regne, no per a Ell, sinó per a tots nosaltres. En menjar-lo es fa un amb cadascun de nosaltres, és un missatge d’unitat, esdevenim un en el Crist.
Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom
La seva sang, signe de la seva vitalitat, és vessada com a sacrifici expiatori definitiu, com a segell de la Nova Aliança. Tot Ell es lliura al servei de l’arribada del Regne. La seva sang donada a tots nosaltres ens vivifica, transforma la nostra vida.
El lliurament del Divendres Sant, no és un lliurament estèril, és el lliurament segur i esperançat del qui espera beure el vi nou en el Regne de Déu.
Nosaltres avui i aquí, rebem el seu do, el seu Cos i la seva Sang, com a un tresor, com a aliment i font de vida, que ens impulsen a viure al costat de tots els homes i dones, en especial dels qui pateixen els efectes de la crisi, de l’atur, de la immigració, de la violència, de la malaltia,... mostrant-los com Déu els estima.
Josep Anton Clua
Consiliari de la JOC (Joventut Obrera Cristiana)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada