La Santíssima Trinitat - 7 de juny

Dt 4, 32-40


Va sorprendre que la reforma litúrgica del Concili Vaticà II no suprimís aquesta festa, ja que es diu que fou introduïda fa segles contra el parer de la Santa Seu. Amb tot, amb ella tenim ocasió de recordar que la Santíssima Trinitat és l’afirmació bàsica de la fe cristiana, no pas un misteri indesxifrable. El nostre Déu és Algú que ens ha cridat a entrar en la seva comunió i a participar de la seva vida i del seu amor.

Aquesta festa, amb les seves lectures, posa de relleu la proximitat personal de Déu a la història dels homes.

La religió i la fe del poble d’Israel es fonamenta en fets: Déu i Moisès, senyals i prodigis, fets esglaiadors i extraordinaris = treure el poble del seu opressor a l’Egipte, el pas del Mar Roig... Cal recordar-ho sempre: “Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu... no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments... perquè siguis feliç”.

La fidelitat en el comportament és primer fidelitat en el record; el record de les obres de Déu tindrà com a fruit principal la confiança en Ell. Oblidar, en canvi, serà el resultat d’una fe insuficient que portarà a l’afebliment de la confiança fins a tenir de Déu només una vaga idea.

El Déu del poble d’Israel no és només el Déu creador sinó que és el Déu que li ha parlat i que s’ha compromès personalment en l’acció de la seva història.

SALM 32: “Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat”.

“Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
Els qui esperen en l’amor que els té.
... auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
Aquesta és l’esperança que posem en vós.”

És un teixit de reciprocitats: El Senyor vetlla per nosaltres i nosaltres esperem en l’amor que ens té. El Senyor ens protegeix i nosaltres confiem en el seu amor.


Griselda Cos, OSB

Comentaris