Diumenge 20 de durant l'any - 16 d'agost
Jn. 6, 51-58
En la nostra relació amb Déu, els homes ens ho juguem tot (el coneixement, la joia, la força, la vida). Aquesta relació ha estat perfectament definida pel mateix Crist, pels Evangelis i els escrits apostòlics, pels Sants Pares i per la Divina Litúrgia: som criatures de Déu, portats del no-res a l’existència, fets a la seva imatge i semblança (portadors de l’esperit, l’alè diví), i col·locats al mig de la creació com el llevat a la pasta, com la sal del món. La nostra existència és un convit al banquet de la seva Saviesa, a menjar el pa i el vi gratuït de la vida divina (Prov. 9, 1-6), a participar de la vida del Logos i de l’Esperit presents en la creació.
L’home, però, en Adam, renuncia al convit diví i opta lliurement i voluntària per construir-se la vida, el coneixement, la joia i la força, a partir de l’experiència que li proporcionen les capacitats intel·lectuals, emocionals i sensitives de l’ànima creada. Girat cap al món, pren aquesta vida com l’única possible, i el món que percep com a únic aliment. Però la Vida veritable no està en la relació amb aquest suport passatger (Jn 6, 53-56) , sinó en la relació amb Déu. Per això l’home, caigut, sense l’Encarnació de la Segona Persona de la Trinitat, no pot experimentar Déu. La carn que assumeix el Logos, la seva autolimitació acceptada voluntàriament per fer-se accessible a l’home, i la seva sang vessada en sacrifici per l’univers, són ara la sola experiència que permet recobrar la Vida. El banquet de la Saviesa és ara el Banquet Eucarístic. Com succeeix això en l’Eucaristia és un misteri que depassa les capacitats de les nostres ànimes; però per la fe que engendra la pregària, la nostra ànima pot tornar a cercar l’aliment en la voluntat de Déu i redreçar el seu camí (Ef. 5, 15-18) a fi de restablir amb el Fill de Déu, la mateixa relació que és entre el Fill i el Pare: com el Fill viu per al Pare, així l’home viu per al Fill (Jn. 6, 57). La comunió és l’expressió justa de la relació necessària entre Déu i l’home.
P. Josep
En la nostra relació amb Déu, els homes ens ho juguem tot (el coneixement, la joia, la força, la vida). Aquesta relació ha estat perfectament definida pel mateix Crist, pels Evangelis i els escrits apostòlics, pels Sants Pares i per la Divina Litúrgia: som criatures de Déu, portats del no-res a l’existència, fets a la seva imatge i semblança (portadors de l’esperit, l’alè diví), i col·locats al mig de la creació com el llevat a la pasta, com la sal del món. La nostra existència és un convit al banquet de la seva Saviesa, a menjar el pa i el vi gratuït de la vida divina (Prov. 9, 1-6), a participar de la vida del Logos i de l’Esperit presents en la creació.
L’home, però, en Adam, renuncia al convit diví i opta lliurement i voluntària per construir-se la vida, el coneixement, la joia i la força, a partir de l’experiència que li proporcionen les capacitats intel·lectuals, emocionals i sensitives de l’ànima creada. Girat cap al món, pren aquesta vida com l’única possible, i el món que percep com a únic aliment. Però la Vida veritable no està en la relació amb aquest suport passatger (Jn 6, 53-56) , sinó en la relació amb Déu. Per això l’home, caigut, sense l’Encarnació de la Segona Persona de la Trinitat, no pot experimentar Déu. La carn que assumeix el Logos, la seva autolimitació acceptada voluntàriament per fer-se accessible a l’home, i la seva sang vessada en sacrifici per l’univers, són ara la sola experiència que permet recobrar la Vida. El banquet de la Saviesa és ara el Banquet Eucarístic. Com succeeix això en l’Eucaristia és un misteri que depassa les capacitats de les nostres ànimes; però per la fe que engendra la pregària, la nostra ànima pot tornar a cercar l’aliment en la voluntat de Déu i redreçar el seu camí (Ef. 5, 15-18) a fi de restablir amb el Fill de Déu, la mateixa relació que és entre el Fill i el Pare: com el Fill viu per al Pare, així l’home viu per al Fill (Jn. 6, 57). La comunió és l’expressió justa de la relació necessària entre Déu i l’home.
P. Josep
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada