Diumenge 21 de durant l'any - 23 d'agost

Jn 6, 60-69

Escotem avui la darrera part del capítol 6 de l'evangeli de Joan (Jn 6, 60-69).

No és gens fàcil dir quelcom significatiu en el camp ecumènic respecte de l'Eucaristia. Sabem que és un dels darrers esculls sacramentals per parlar de la veritable i plena unitat entre totes les confessions cristianes. Tant de bo, i ben aviat, poguéssim asseure'ns tots junts al voltant de la mateixa taula, presidits pel Crist.

Més enllà de les dificultats doctrinals, de ben segur que l'escolta comuna de la Paraula de Déu i la realitat quotidiana ens pot adreçar per veritables camins d'unió, si acceptem la importància i la centralitat de l'Eucaristia en la vida del cristià.

L'Eucaristia és el centre de la vida cristiana, la font de la qual davalla la vida de la gràcia per als seguidors de Jesús (així es va referir el Concili Vaticà II, Sc 10). Necessitem de l'Eucaristia. La nostra vida de fe, el sentit dels nostres compromissos, les nostres lluites i esperances es sostenen gràcies a l'aliment de l'Eucaristia, que és signe i presència de la Pasqua del Senyor.

Escoltar avui els darrers pensaments de la comunitat joànica respecte de l'Eucaristia (Jn 6, 60-69), pot ser motiu de revitalitzar en nosaltres, la nostra vivència personal i comunitària d'aquest sagrament central per al nostre ser cristià. "Les Paraules que jo us he dit -diu Jesús- són Esperit i són vida" (Jn 6, 63). Tant de bo entenguéssim i visquéssim l'Eucaristia com a quelcom central i decisiu, com a font de la nostra vida, com a punt de recolzament, com a motor de servei i compromís vers els més pobres i desafavorits de la comunitat i de fora de la comunitat, com la gran pregària i com a acció de gràcies contínua al Pare. I més encara, tant de bo entenguéssim que l'Eucaristia, més que veure-la, l'hem de viure cada dia de la setmana, perquè sense l'Eucaristia a on aniríem? A qui aniríem?

Daniel Palau