Jesucrist, Rei de tot el món - 22 de novembre
Jn. 18, 33b- 37
Lliurat pels jueus en mans de Pilat, El Crist ens interpel·la directament: “Ho dius tu per tu mateix o t’ho han dit altres de mi?” La raó vol discernir amb les seves eines, i respon eludint el compromís: “Sóc jo jueu?” El Crist, no obre la boca per defensar-se dels ultratges, sinó per ensenyar: La reialesa de Déu, la qualitat reial del Crist, no es correspon a les categories d’aquest món: ni exèrcits, ni servidors que el protegeixin i el guardin. La seva reialesa consisteix en donar testimoni de la veritat. La seva reialesa consisteix en néixer en la carn, fer-se com un de nosaltres excepte en el pecat, despullar-se dels atributs divins per mostrar la nostra naturalesa, la nostra humanitat, en la seva capacitat de condició divina, d’imatge i semblança divina, en la seva veritat. La seva reialesa consisteix en donar testimoni de la veritat, en testimoniar el poder diví com amor sense condicions, com lliurament total de l’Amic a l’amat, fins el propi anorreament. La seva reialesa consisteix en donar testimoni de la veritat al bell mig d’aquest món que no El rep, al mig de la realitat presidida per les categories del coneixement del bé i del mal; en retornar al món la llum de la humilitat, únic ceptre amb el que el Crist exerceix el seu domini, la seva sobirania. En paraules de sant Isaac de Síria: “Sigues perseguit, però no persegueixis. Sigues crucificat, però no crucifiquis. Pateix la injustícia, però no cometis injustícia. Sigues calumniat, però no calumniïs. Sigues indulgent, i no tinguis un zel malèvol. Comportar-se com a jutge no és propi dels costums cristians; no n’hi ha res de semblant en l’ensenyament del Crist. Alegra’t amb els que s’alegren, i plora amb els que ploren: És el senyal de la puresa de l’ànima. Pateix amb els malalts, afligeix-te amb els pecadors, alegra’t amb els que es penedeixen (...) Estén el teu mantell sobre el pecador i cobreix-lo. Si no ets capaç de prendre damunt teu els seus pecats i d’acceptar el càstig en el seu lloc, comparteix si més no la seva vergonya, lluny de fer-lo avergonyir.” (Discurs n. 58, 14). Com el Crist, gloriós i victoriós en la seva humiliació, així qui escolta la seva veu.
P. Josep
Lliurat pels jueus en mans de Pilat, El Crist ens interpel·la directament: “Ho dius tu per tu mateix o t’ho han dit altres de mi?” La raó vol discernir amb les seves eines, i respon eludint el compromís: “Sóc jo jueu?” El Crist, no obre la boca per defensar-se dels ultratges, sinó per ensenyar: La reialesa de Déu, la qualitat reial del Crist, no es correspon a les categories d’aquest món: ni exèrcits, ni servidors que el protegeixin i el guardin. La seva reialesa consisteix en donar testimoni de la veritat. La seva reialesa consisteix en néixer en la carn, fer-se com un de nosaltres excepte en el pecat, despullar-se dels atributs divins per mostrar la nostra naturalesa, la nostra humanitat, en la seva capacitat de condició divina, d’imatge i semblança divina, en la seva veritat. La seva reialesa consisteix en donar testimoni de la veritat, en testimoniar el poder diví com amor sense condicions, com lliurament total de l’Amic a l’amat, fins el propi anorreament. La seva reialesa consisteix en donar testimoni de la veritat al bell mig d’aquest món que no El rep, al mig de la realitat presidida per les categories del coneixement del bé i del mal; en retornar al món la llum de la humilitat, únic ceptre amb el que el Crist exerceix el seu domini, la seva sobirania. En paraules de sant Isaac de Síria: “Sigues perseguit, però no persegueixis. Sigues crucificat, però no crucifiquis. Pateix la injustícia, però no cometis injustícia. Sigues calumniat, però no calumniïs. Sigues indulgent, i no tinguis un zel malèvol. Comportar-se com a jutge no és propi dels costums cristians; no n’hi ha res de semblant en l’ensenyament del Crist. Alegra’t amb els que s’alegren, i plora amb els que ploren: És el senyal de la puresa de l’ànima. Pateix amb els malalts, afligeix-te amb els pecadors, alegra’t amb els que es penedeixen (...) Estén el teu mantell sobre el pecador i cobreix-lo. Si no ets capaç de prendre damunt teu els seus pecats i d’acceptar el càstig en el seu lloc, comparteix si més no la seva vergonya, lluny de fer-lo avergonyir.” (Discurs n. 58, 14). Com el Crist, gloriós i victoriós en la seva humiliació, així qui escolta la seva veu.
P. Josep
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada