Diumenge 2 d'Advent - 6 de desembre
Lluc 3:1-6
Estem vivint aquest temps preciós d’Advent. Avui és el segon diumenge.
Advent és un temps de preparació, d’espera, perquè el Messíes anunciat ja s’acosta, el seu naixement aviat serà una realitat, i el seu ministeri i la seva obra començarà i es durà a terme, segons el que Déu Pare ha previst, durant un temps que viurà entre els homes, un temps que culminarà ams la seva mort a la creu i la seva resurrecció triomfant.
Però just abans del seu neixement, només uns mesos abans, va nèixer un altre infant especial, també profetitzat des de l’antiguetat; Joan el Baptista. Del seu neixement sen’s parla en el capítol primer, versets 57 fins 80. Ell també es va manifestar a Israel, vivint de forma humil, predicant el penediment dels pecats, però amb un missatge que anunciava el qui vindria després d’ell. Fixem-nos el que ens diu l’Evangeli de Joan en el primer capítol; “Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni” (vs.6-8). Més endevant, quan les autoritats religioses enviaren a preguntar-li qui era ell, Joan va respondre que ell no era el Messies, tampoc Elies, ni era profeta, va afegir: “Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí al Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes”. (vs. 23) I més endevant continua el seu testimoni: “Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamaà: Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món. Es aquell de qui vaig dir: Després de mi ve un home que em precedéis, perquè, abans que jo, ell ja existia” (vs. 29,30).
La figura, doncs, de Joan el Baptista és impresionant per la vida i el ministeri de Jesús. És, a més, una figura profetitzada metjançant Isaïes 40:3-5. La vida i el ministeri de Joan és la preparació pel que ha de venir, i diu el profeta que després de la preparació que durà a terme el precursor, “Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat” (Isaïes 40:5). Per cert, una bona part del Messies de Andel està inspirat en el text d’Isaïes 40.
Quan el nostre texte de Lluc ens parla del ministeri de Joan el Baptista, ell anunciava un missatge de penediment, anticipant el perdó i la salvació que Jesús faria posible per la seva mort a la creu. Aquest missatge de penediment també portava inclós un missatge de judici (vs. 8) si rebutjen l’oferiment de Déu.
¿Què ens diu tot això a nosaltres, cristians, en el nostre temps, en el segle XXI?
Crec que ens invita a viure amb la valentia de Joan el Baptista, anunciant un missatge de salvació, però alhora de judici pels qui el rebutgin. El temps de Nadal ha canviat. Ara predomina el consumisme –malgrat la crisi econòmica que vivim- i molta gent que ens envolta viu sense preocuparse per l’autèntic missatge del Nadal, que és llum, joia, benaurança, esperanza, per tots aquells que creiem en el Crist i volem viure agradant-lo. Però el temps que vivim s’acabarà. Un dia Jesús tornarà a buscar els seus. Nosaltres l’esperem, perquè serà un dia de joia, ja que anirem a viure amb ell per tota l’eternitat, però serà un dia de judici i comdemnació eterna per tots aquells qui rebutjen la bona nova de l’Evangeli.
Estem vivint aquest temps preciós d’Advent. Avui és el segon diumenge.
Advent és un temps de preparació, d’espera, perquè el Messíes anunciat ja s’acosta, el seu naixement aviat serà una realitat, i el seu ministeri i la seva obra començarà i es durà a terme, segons el que Déu Pare ha previst, durant un temps que viurà entre els homes, un temps que culminarà ams la seva mort a la creu i la seva resurrecció triomfant.
Però just abans del seu neixement, només uns mesos abans, va nèixer un altre infant especial, també profetitzat des de l’antiguetat; Joan el Baptista. Del seu neixement sen’s parla en el capítol primer, versets 57 fins 80. Ell també es va manifestar a Israel, vivint de forma humil, predicant el penediment dels pecats, però amb un missatge que anunciava el qui vindria després d’ell. Fixem-nos el que ens diu l’Evangeli de Joan en el primer capítol; “Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni” (vs.6-8). Més endevant, quan les autoritats religioses enviaren a preguntar-li qui era ell, Joan va respondre que ell no era el Messies, tampoc Elies, ni era profeta, va afegir: “Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí al Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes”. (vs. 23) I més endevant continua el seu testimoni: “Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamaà: Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món. Es aquell de qui vaig dir: Després de mi ve un home que em precedéis, perquè, abans que jo, ell ja existia” (vs. 29,30).
La figura, doncs, de Joan el Baptista és impresionant per la vida i el ministeri de Jesús. És, a més, una figura profetitzada metjançant Isaïes 40:3-5. La vida i el ministeri de Joan és la preparació pel que ha de venir, i diu el profeta que després de la preparació que durà a terme el precursor, “Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat” (Isaïes 40:5). Per cert, una bona part del Messies de Andel està inspirat en el text d’Isaïes 40.
Quan el nostre texte de Lluc ens parla del ministeri de Joan el Baptista, ell anunciava un missatge de penediment, anticipant el perdó i la salvació que Jesús faria posible per la seva mort a la creu. Aquest missatge de penediment també portava inclós un missatge de judici (vs. 8) si rebutjen l’oferiment de Déu.
¿Què ens diu tot això a nosaltres, cristians, en el nostre temps, en el segle XXI?
Crec que ens invita a viure amb la valentia de Joan el Baptista, anunciant un missatge de salvació, però alhora de judici pels qui el rebutgin. El temps de Nadal ha canviat. Ara predomina el consumisme –malgrat la crisi econòmica que vivim- i molta gent que ens envolta viu sense preocuparse per l’autèntic missatge del Nadal, que és llum, joia, benaurança, esperanza, per tots aquells que creiem en el Crist i volem viure agradant-lo. Però el temps que vivim s’acabarà. Un dia Jesús tornarà a buscar els seus. Nosaltres l’esperem, perquè serà un dia de joia, ja que anirem a viure amb ell per tota l’eternitat, però serà un dia de judici i comdemnació eterna per tots aquells qui rebutjen la bona nova de l’Evangeli.
Manel Rodríguez
Pastor a l’Església Evangèlica de Vilanova i la Geltrú
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada