Pregària per l'Unitat dels Cristians - Catedral de Sant Feliu - divendres 22 de gener
ROMANS 8
La gran paraula que està en el centre de l’evangeli és l’amor de Crist. Ell ens ha estimat des de tota l’eternitat i ho ha fet fins el punt de viure i morir per nosaltres. No hi ha cap possibilitat de vida cristiana fora de l’amor de Crist. Ens uneix amb força a Aquell que és el centre de la nostra vida. Sense Ell i el seu amor no som res ni res no valem.
Hi ha forces que ens pressionen per tot arreu i que ens volen apartar d’aquest amor de Crist, però Ell ens manté en la seva comunió. I en Ell som vencedors.
Vivim de l’amor de Crist i, per tant, vivim per a estimar i demostrar aquest amor als altres. La Setmana d’Oració per l’Unitat dels Cristians ens recorda que no estem sols en l’amor que Déu ens té, sinó que som molts i plurals els cristians que estem abraçats per el Déu de l’Amor i la Misericòrdia. I si Déu ens estima, això vol dir que ens hem d’estimar els uns als altres. No hi podem posar cap excusa.
Evidentment, els cristians estem separats i dividits. Hi ha doctrines, costums i tradicions que ens separen els uns dels altres i vivim vides cristianes independents. Però, cap d’aquestes diferències és més important que l’amor que ens devem els uns als altres. I l’amor, diu Jaume, cobrirà multitud de pecats.
No podem menystenir les nostres diferències. Per alguns de nosaltres és molt important expressar la fe tal com l’entenem i tenim tot el dret de professar-la i de proclamar-la per tot arreu. Però al mateix temps, tots tenim l’obligació d’estimar als altres germans separats i si res no ens pot separar de l’amor de Déu, tampoc res no ens ha de poder separar de l’amor entre nosaltres, cristians.
No és pecat el viure en comunitats i confessions diferents. El que sí és pecat és viure en l’enemistat i la competència. Pau ens dirà (Ro 14) – i això ho hem de recordar sempre- que no hem de jutjar-nos els uns als altres, ni criticar-nos. El que importa és que tot el que fem ho fem per a la glòria de Déu. Literalment ens diu que: “Si vivim per al Senyor vivim i si morim per al Senyor morim, de manera que, ja sigui que visquem o que morim, som del Senyor.”
La gran paraula que està en el centre de l’evangeli és l’amor de Crist. Ell ens ha estimat des de tota l’eternitat i ho ha fet fins el punt de viure i morir per nosaltres. No hi ha cap possibilitat de vida cristiana fora de l’amor de Crist. Ens uneix amb força a Aquell que és el centre de la nostra vida. Sense Ell i el seu amor no som res ni res no valem.
Hi ha forces que ens pressionen per tot arreu i que ens volen apartar d’aquest amor de Crist, però Ell ens manté en la seva comunió. I en Ell som vencedors.
Vivim de l’amor de Crist i, per tant, vivim per a estimar i demostrar aquest amor als altres. La Setmana d’Oració per l’Unitat dels Cristians ens recorda que no estem sols en l’amor que Déu ens té, sinó que som molts i plurals els cristians que estem abraçats per el Déu de l’Amor i la Misericòrdia. I si Déu ens estima, això vol dir que ens hem d’estimar els uns als altres. No hi podem posar cap excusa.
Evidentment, els cristians estem separats i dividits. Hi ha doctrines, costums i tradicions que ens separen els uns dels altres i vivim vides cristianes independents. Però, cap d’aquestes diferències és més important que l’amor que ens devem els uns als altres. I l’amor, diu Jaume, cobrirà multitud de pecats.
No podem menystenir les nostres diferències. Per alguns de nosaltres és molt important expressar la fe tal com l’entenem i tenim tot el dret de professar-la i de proclamar-la per tot arreu. Però al mateix temps, tots tenim l’obligació d’estimar als altres germans separats i si res no ens pot separar de l’amor de Déu, tampoc res no ens ha de poder separar de l’amor entre nosaltres, cristians.
No és pecat el viure en comunitats i confessions diferents. El que sí és pecat és viure en l’enemistat i la competència. Pau ens dirà (Ro 14) – i això ho hem de recordar sempre- que no hem de jutjar-nos els uns als altres, ni criticar-nos. El que importa és que tot el que fem ho fem per a la glòria de Déu. Literalment ens diu que: “Si vivim per al Senyor vivim i si morim per al Senyor morim, de manera que, ja sigui que visquem o que morim, som del Senyor.”
Felip Carmona
Pastor evangèlic. Delegat del Consell Ecumènic de Catalunya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada