Diumenge 1 de Quaresma - 21 de febrer - Primera lectura
Dt 26,4-10
Aquest passatge tracta d’una ofrena anyal a Déu de les primícies: amb aquest gest i la professió de fe que l’acompanya, Israel reconeixia que Déu l’havia salvat al llarg de tota la seva història i li havia fet el do de la Terra promesa.
Tema central: Professió de fe. (Sembla que és la més antiga i la més important).
És una lectura de la pròpia vida des de l’acció de Déu: TOT EL QUE SÓC I TINC VE DE DÉU. Una gran confessió de fe: fer memòria dels dons de Déu i ADORAR-LO!
L’israelita ofereix les primícies en acció de gràcies.. reconeix que tot el que és i posseeix és Do de Déu. És una pregària que no demana res, és l’acte de fe més simple: recordar i donar gràcies.
El Deuteronomi es caracteritza pel seu humanisme. Amb simplicitat ve a dir que no costa gaire ser feliç si es va pel camí dels manaments divins, els quals no són pas gaire difícils de conèixer i de complir, i desautoritza les complicacions amb que els homes enterbolim la senzillesa del pla de Déu. És un llibre quasi evangèlic.
El Deuteronomi posa l’accent sobre l’esperit que ha d’animar els ritus cultuals per fer-ne autèntiques expressions de la fe.
La nostra fe cristiana és també alhora bíblica i històrica. I m’agrada subratllar que les diferents etapes de la nostra història adquireixen el seu sentit i la seva plenitud al final de la vida.
Aquest passatge tracta d’una ofrena anyal a Déu de les primícies: amb aquest gest i la professió de fe que l’acompanya, Israel reconeixia que Déu l’havia salvat al llarg de tota la seva història i li havia fet el do de la Terra promesa.
Tema central: Professió de fe. (Sembla que és la més antiga i la més important).
És una lectura de la pròpia vida des de l’acció de Déu: TOT EL QUE SÓC I TINC VE DE DÉU. Una gran confessió de fe: fer memòria dels dons de Déu i ADORAR-LO!
L’israelita ofereix les primícies en acció de gràcies.. reconeix que tot el que és i posseeix és Do de Déu. És una pregària que no demana res, és l’acte de fe més simple: recordar i donar gràcies.
El Deuteronomi es caracteritza pel seu humanisme. Amb simplicitat ve a dir que no costa gaire ser feliç si es va pel camí dels manaments divins, els quals no són pas gaire difícils de conèixer i de complir, i desautoritza les complicacions amb que els homes enterbolim la senzillesa del pla de Déu. És un llibre quasi evangèlic.
El Deuteronomi posa l’accent sobre l’esperit que ha d’animar els ritus cultuals per fer-ne autèntiques expressions de la fe.
La nostra fe cristiana és també alhora bíblica i històrica. I m’agrada subratllar que les diferents etapes de la nostra història adquireixen el seu sentit i la seva plenitud al final de la vida.
Griselda Cos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada