Diumenge 6 de durant l'any - 14 de febrer

Comentari a les lectures del diumenge VI de durant l'any (cicle C)

Quan llegim l'evangeli de Lluc ens crida l'atenció pel seu estil, ple de detalls, i alhora per la marcada predilecció que Jesús sent pels pobres i exclosos de la societat.
L'evangelista Lluc s'adreça a una comunitat benestant, com el destinatari principal del seu evangeli, l'il·lustre Teòfil (Lc 1,3 – Ac 1,1). Aquesta comunitat llucana no devia ser gaire diferent de les nostres comunitats cristianes del primer món, ric entre els pobles del món, i necessitat d'una conversió profunda que ens faci girar els ulls envers els pobres i ens alliberi de les nostres esclavituds materials.
En aquests dies de crisi econòmica, en que al nostre voltant molts veïns nostres perden la feina -potser algú dels qui llegeix aquest comentari també l'ha perduda-, Jesús s'està girant envers nostre (com ho va fer, a l'escena que relata Lluc, girant-se envers els deixebles – Lc 6,20-) proclamant-nos les Benaurances, i fent-nos mirar cap a aquells que més pateixen la crisi econòmica en el nostre país i en els països menys desenvolupats que el nostre. Jesús ens fa un toc d'atenció molt important, i crida el nostre món, i a nosaltres en primer lloc, a una conversió radical.
Proclamar feliços els pobres, els afamats, els qui ploren, els perseguits a causa del Fill de l'home, significar capgirar l'ordre establert en què l'èxit, el poder, el plaer, la imatge són els valors predominants del món occidental. Jesús posa en primer lloc els últims del nostre món, els proclama hereus del Regne i a nosaltres ens dóna un toc d'atenció: vigileu, no us quedeu amb allò que és fugisser -riqueses, poder, plaer-, aneu alerta amb allò que sobrevaloreu, perquè on teniu el tresor, teniu el cor (Lc 12, 34). Tal com ens diu el profeta, cal que posem en el Senyor la nostra confiança (Jr 17, 7), i amb el salmista cantem Feliç l'home que estima de cor la Llei del Senyor (cf Ps 1, 1-2).
En les Benaurances hi ha una segona mirada que no podem descuidar. Sovint quan ens acostem al pobre ens acostem en to paternalista: nosaltres sabem el que li convé. Jesús en les Benaurances ens diu, escolta el pobre, és seu el Regne de Déu, és ell, a qui li manca tot, qui et mostrarà què vol dir estimar de cor la Llei del Senyor.
Només una anècdota recent, que ho il·lustra:
Fa uns dies, una dona immigrada que viu una situació absoluta de pobresa i precarietat, i que encara dedica part del seu temps a ajudar altruistament altre gent en un projecte social, em deia:
“El meu tresor és la meva vida, i la dels meus fills. Cada dia em desperto donant gràcies a Déu pel do de la vida, pels meus fills, i demanant-li que no els manqui el necessari per viure. Cal confiar en Déu, sempre hi haurà un futur millor. El més important és la generositat, el que és material va i torna, és més important el que puguis ensenyar. I per sobre de tot, estimar Déu: sempre podem estimar i perdonar.”.
Em penso que no calen més comentaris. Ella, la dona pobre, ens posa en la clau de què és el més important: el do de la vida que hem rebut de Déu, i viure estimant de cor la Llei del Senyor, com a veritables ressuscitats que han descobert que la Resurrecció de Crist transforma la nostra existència, dóna sentit nou al nostre món i la nostra vida i ens projecta envers el Regne definitiu.


Josep Anton Clua

Comentaris