Diumenge de Rams - Segona lectura - 28 de març

Fil. 2, 6 – 11

La invocació del Nom de Déu ha estat des de l’inici de l’experiència humana la base de la pregària, de l’adreçament de l’home a Aquell que confessa com a l’Altíssim, Qui està per damunt i més enllà de tot i de tots. En la nostra tradició l’experiència del Nom de Déu s’inicia segons les Sagrades escriptures amb Enós, fill de Set, el fill que Déu donà a Adam i Eva en lloc d’Abel (cf. Gen 4, 25-26). Més tard fou Moisès qui davant l’esbarzer que cremava sense consumir-se sentí la resposta de Déu que li deia “Jo sóc el que sóc”. Aquest Déu personal es continuà revelant als profetes. El Nom diví era viscut com una presència de Déu, manifestació i intervenció personal i immediata del mateix Déu en la vida dels homes a qui es revelava.
I es continuà manifestant fins a la plenitud del temps, en que ho féu pel seu propi Fill, Segona Persona de la Trinitat, qui tot renunciant voluntàriament a la seva manifestació divina prengué la forma de l’ésser més llunyana a la seva Realitat, forma d’esclau, per fer-se accessible a nosaltres, els que havíem estat creats per Ell segons la seva imatge i semblança. El seu Nom, Jesús el Crist, el Senyor, és el Nom que invoquem els cristians; pronunciant aquest Nom ens introduïm en els sagraments, en la Litúrgia, en tota pregària personal i comunitària.
De l’experiència de l’Orient cristià ha arribat a tot el món l’ensenyament de la pregària del cor o pregària de Jesús. Sant Pau ens recorda per aquest breu passatge el marc necessari on hem de situar aquesta i tota pregària: el coneixement de Déu, és a dir la seva Revelació íntima i personal, la unió amb Ell. Per tant anem alerta de no pronunciar el seu Nom en va! No confonguem la pregària amb cap mecanisme controlat per l’home per adquirir cap estat concret o cap mèrit! Així ho entengueren els Pares, així ens ho ha transmès l’experiència secular dels ascetes, dels monjos, dels atletes de la pregària. La invocació del Nom del Senyor només la poden fer els llavis de qui ha començat de manera decidida i definitiva el camí de l’acompliment dels manaments de Déu, guia i llum del discerniment.
Senyor Jesús Crist, Fill de Déu, tingues pietat de nosaltres!

P. Josep


Que el Nom del Senyor sigui beneït des d’ara i per sempre

Comentaris