Diumenge de Pentecosta - 23 de maig - Segona lectura

“Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant”. La fe és un do de Déu que ens la dona per pura gràcia és una afirmació fonamental sobre la que construïm la nostra existència de cristians. Però “aquest tresor el portem en vasos de terrissa a fi que aquest poder incomparable sigui atribuït a Déu i no pas a nosaltres” (2 Cor. 4, 7s ) i quantes vegades aquest vasos de terrissa s’esquerden i fins i tot es trenquen!
La fe cal que s’expressi i es verifiqui - es faci veritat – en la vida de cada dia. Jesús és el Senyor no és una afirmació feta en un moment, cal que des d’els seus inicis es vagi repetint com un eco que no disminueix a mida que passa els temps sinó que com a gràcia de Déu que l’Esperit fa créixer més i més.
Repetim-ho : som gerres de fràgil terrissa que amb docilitat hem de deixar que el terrissaire faci i refaci constantment. I el Senyor ens dona sempre ocasió Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.
Ef. 2-10
En el relat de l’ Ascensió en el començament del llibre dels Fets, Lluc, que escriu una obra paradigmàtica per tot cristià, ens ofereix dos actituds dels deixebles - que encara no han rebut l’Esperit – perquè puguem constatar en la pregària diària de discerniment – fins on som dòcils a l’acció de l’Esperit:
“Es ara que restablireu la reialesa d’Israel?”
És la mateixa pregunta i desig de la mare dels Zebedeus ( Mt. 20, 20ss ) que exterioritza una mateixa actitud : “ ara manarem amb tu, Senyor,oi ? Vanitat, domini sobre els altres - grans o petits dominis tots els podem tenir - , egocentrisme - que els altres girin entorn d’un mateix - , tot a les antípodes del servei humil i senzill als altres...
“ Què feu mirant al cel ? “
Cal que hi hagi molts àngels - enviats pel Senyor – en la nostra vida per recordar-nos que és en la vida diària , amb totes les ombres espesses i els seus dies clars ( Ps. 22 : el Senyor és el meu pastor...), on hem de mirar amb ulls de tendresa als altres ( st. Serafí de Zarov : el pòrtic de tota la caritat és la tendresa) .
Jesús és el Senyor i Salvador és un sí continuat i creixent cada dia fruit de l’incessant i confiada pregària a l’Esperit Sant.


Mn. Lluís-Anton Armengol

Comentaris