Diumenge 13 de durant l'any - 27 de juny - Primera lectura

1Reis 19, 16b-19-21

Relat de la vocació d’Eliseu cridat a ser deixeble i successor d’Elies.

El mantell era un símbol característic dels profetes, i el fet de tirar-lo a sobre d’algú, com fa Elies amb Eliseu, és una mena de gest d’associar-lo a la pròpia missió fent-lo deixeble seu.

Eliseu sembla que ha interpretat el gest d’Elies i n’accepta la missió, però demana de fer un àpat de comiat amb la seva família. Per preparar l’àpat mata dos dels bous amb què estava llaurant, i fins i tot crema els instruments que utilitzava: aquesta és una forma d’indicar la fi definitiva de la seva vida anterior per dedicar-se totalment a l’activitat profètica.

Jesús, quan cridà a algú a seguir-lo fou més exigent, i demanava un compromís mes radical que els profetes ja que no permeté a un dels cridats a anar a dir adéu als de casa seva.

Sentir la crida a fer-se deixeble és un moment decisiu per a escollir. Eliseu, cremant els arreus de la seva feina anterior se situa en la dinàmica de la fidelitat en el seguiment. Tota vocació hauria de tenir aquesta resposta decidida. Si ets cridat és un gran regal que se’t fa. No facis retardis la resposta!

La imatge d’Eliseu amb la mà a l’arada és la que Jesús empra a l’evangeli per indicar-nos que seguir-lo exigeix una decisió ferma i una gran integritat: Assumir-ne el seguiment i l’estil de vida.

Per això la llibertat és fonamental.



Griselda Cos OSB

Comentaris