Diumenge 16 de durant l'any - 18 de juliol
Gènesi 18,1-10a / Salm 14,2-5 / Colossencs 1,24-28 / Lluc 10,38-42
Quan preparava el comentari bíblic d'avui, em trobava com Marta, atrafegat per unes feines que havia de resoldre; això em va ajudar a pensar en l'ensenyament de Jesús, que només hi ha una cosa necessària: acollir la seva paraula i estimar-lo per sobre de tot. Molts segles abans, Abraham es va caracteritzar com el gran acollidor de Déu i oient de la seva paraula. ¿Quantes vegades ens hem trobat com Marta, atabalats i angoixats per mil problemes? Sovint, ens veiem obligats a deixar el que és necessari per posar-nos a fer el que és urgent. Davant de situacions semblants, la veu de Jesús continua ressonant: «Només hi ha una cosa necessària, ¡escull la millor part!»
Marta i Maria, cadascuna a la seva manera, acullen Jesucrist. Marta vol que no li manqui res i que estigui bé a casa seva, per això es desviu en les feines domèstiques, tot fent preparatius per obsequiar-lo. Es “des-viu”, és a dir, no viu pròpiament l'acolliment, perquè es dispersa i té el cap en mil preocupacions. Maria, en canvi, considera més important restar al costat del Mestre, escoltar-lo i oferir-li conversa. Marta és sincera en el seu afany, ho fa de cor, perquè estima Jesús; tanmateix, el Mestre es conforma amb menys i vol més, perquè el més important no és donar coses a Déu o als germans, sinó donar-nos nosaltres mateixos. Marta volia acollir Jesús i li oferia coses; Maria s’oferia ella mateixa, escoltant amb atenció i sentit-se acollida pel Salvador. De fet, en la nostra relació amb Déu, no som nosaltres els qui l'acollim, sinó que Ell ens acull a nosaltres; per això, enmig de les ocupacions quotidianes, ¡què bo serà poder trobar temps per gaudir en companyia de Jesús!
Un altre aspecte remarcable és el fet que, en aquella època, les dones havien d'estar per les feines de la casa, mentre els homes rebien els convidats i conversaven amb ells. Era del tot insòlit que una dona es posés a escoltar un mestre, però Jesús trencà els motlles del seu temps i de la seva societat per mostrar-nos que en el Regne de Déu ja no hi ha distincions.
La lliçó que avui ens ensenya la Paraula de Déu és que ens cal trobar la unitat de vida en tot allò que fem. ¿No es veritat que si avui estem tan atabalats és perquè vivim en una continua dispersió i fem moltes coses inconnexes? Arribat l'estiu, període propici per al descans i les vacances, mirem de no deixar-nos emportar per l'atabalament i la dispersió de la resta de l’any; ara tenim l'oportunitat de trobar un principi que doni unitat i sentit a la nostra vida, així com també se’ns brinda l’ocasió de fomentar les relacions humanes i l'acolliment de les persones. El Senyor ens convida a aturar-nos per reflexionar i pregar, perquè tot el que fem tingui un sentit i una unitat en allò que és el millor i el més necessari: acollir i estimar.
Quan preparava el comentari bíblic d'avui, em trobava com Marta, atrafegat per unes feines que havia de resoldre; això em va ajudar a pensar en l'ensenyament de Jesús, que només hi ha una cosa necessària: acollir la seva paraula i estimar-lo per sobre de tot. Molts segles abans, Abraham es va caracteritzar com el gran acollidor de Déu i oient de la seva paraula. ¿Quantes vegades ens hem trobat com Marta, atabalats i angoixats per mil problemes? Sovint, ens veiem obligats a deixar el que és necessari per posar-nos a fer el que és urgent. Davant de situacions semblants, la veu de Jesús continua ressonant: «Només hi ha una cosa necessària, ¡escull la millor part!»
Marta i Maria, cadascuna a la seva manera, acullen Jesucrist. Marta vol que no li manqui res i que estigui bé a casa seva, per això es desviu en les feines domèstiques, tot fent preparatius per obsequiar-lo. Es “des-viu”, és a dir, no viu pròpiament l'acolliment, perquè es dispersa i té el cap en mil preocupacions. Maria, en canvi, considera més important restar al costat del Mestre, escoltar-lo i oferir-li conversa. Marta és sincera en el seu afany, ho fa de cor, perquè estima Jesús; tanmateix, el Mestre es conforma amb menys i vol més, perquè el més important no és donar coses a Déu o als germans, sinó donar-nos nosaltres mateixos. Marta volia acollir Jesús i li oferia coses; Maria s’oferia ella mateixa, escoltant amb atenció i sentit-se acollida pel Salvador. De fet, en la nostra relació amb Déu, no som nosaltres els qui l'acollim, sinó que Ell ens acull a nosaltres; per això, enmig de les ocupacions quotidianes, ¡què bo serà poder trobar temps per gaudir en companyia de Jesús!
Un altre aspecte remarcable és el fet que, en aquella època, les dones havien d'estar per les feines de la casa, mentre els homes rebien els convidats i conversaven amb ells. Era del tot insòlit que una dona es posés a escoltar un mestre, però Jesús trencà els motlles del seu temps i de la seva societat per mostrar-nos que en el Regne de Déu ja no hi ha distincions.
La lliçó que avui ens ensenya la Paraula de Déu és que ens cal trobar la unitat de vida en tot allò que fem. ¿No es veritat que si avui estem tan atabalats és perquè vivim en una continua dispersió i fem moltes coses inconnexes? Arribat l'estiu, període propici per al descans i les vacances, mirem de no deixar-nos emportar per l'atabalament i la dispersió de la resta de l’any; ara tenim l'oportunitat de trobar un principi que doni unitat i sentit a la nostra vida, així com també se’ns brinda l’ocasió de fomentar les relacions humanes i l'acolliment de les persones. El Senyor ens convida a aturar-nos per reflexionar i pregar, perquè tot el que fem tingui un sentit i una unitat en allò que és el millor i el més necessari: acollir i estimar.
Mn. Joaquim Messeguer
Rector de Sant Quirze i Santa Julita (Sant Quirze del Vallès)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada