Assumpció de la Mare de Déu - 15 d'agost

Lluc 1, 39-56


“Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules”. Maria, davant la gràcia que Déu li concedeix de ser la mare del Senyor, respon a l’àngel Gabriel amb aquesta frase, que és un “sí” humil i fidel al compliment de les promeses. I en aquest “sí” que donarà lloc al Misteri de l’Encarnació, es concentra el “sí” de la humanitat que espera ser redimida.

La visitació de Maria a Elisabet expressa la fe, que té pressa per buidar l’excelsitud d’un misteri tan gran, a més de afavorir i fer un servei a l’esposa de Zacaries, en l’embaràs, que porta a les entranyes el futur Precursor. Maria es manté segura i confiada en l’anunci de l’àngel: “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.”

El càntic de Maria és un cant pasqual, que desborda gratitud i complaença de la criatura pel seu Creador, que alimenta l’expectativa d’un futur de plenitud, que ja s’ha fet realitat en el ventre de la verge. És l’obra de Déu que “derroca els poderosos del soli i exalta els humils.”

L’assumpció de Maria és signe i preludi de la nostra pròpia resurrecció. Com també el càntic de Maria és el nostre càntic de joia, que anuncia la victòria de Déu sobre el mal i la mort. I la nostra resurrecció per obra de l’acció del nostre Pare serà integral, cos i esperit, transfigurats en una nova creació. És així, doncs, que la festa d’avui, ens parla a nosaltres i ens omple de la pau pasqual: “Pau a vosaltres.”



Xavier Artigas

Comentaris