Diumenge 22 de durant l'any - 29 d'agost

Hebreus 12:18-19; 22-24a

L’escriptor d’aquesta carta marca, en aquests versets, un contrast entre dos muntanyes significatives a la vida del poble d’Israel. Dues muntanyes amb significat, o simbolisme, diferent.

La primera muntanya és el Sinaí. És aquella muntanya on Déu va donar al seu poble els deu manaments. En el llibre del Èxode, capítols 19 i 20, podem llegir tot el que va envoltar aquella entrega de Déu a Moisés de les taules de la llei. L’escriptor als hebreus recorda com el Sinaí es va omplir de foc, de foscor, tenebres, tempestes ... la veu de Déu era com una tronada (Èxode 20:18) i els israelites van sentir por, tan fou així que varen demanar a Moisès que fes de mitjancer entre ells i Déu, que Moisès fos la veu de Déu per a ells. El Sinaí, per tant, representa la justícia, el judici de Déu, davant del pecat del seu poble. Però és també un recordatori del pacte que Déu va fer amb el seu poble al Sinaí, on va entregar la llei perquè visquessin obeint-lo en tot, com poble escollit que era.

L’escriptor als hebreus diu: “Vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya ... del Sinaí” (vs. 18), “però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió” (vs. 22).

¿Què caracteritza la muntanya de Sió? El Salm 125 ens presenta Sió com incommovible, ferm per sempre, i qui confia en el Senyor, té la seva protecció. En contrast amb el Sinaí, Sió ens parla de recer, de pau, ens parla de benaurança, ens recorda la promesa de Déu. Per això quan Hebreus parla de Sió afegeix, “la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial...” són la consumació de les promeses de Déu, de vida eterna per tot el qui cregui en Ell. En contrast amb la por del Sinaí, Sió ens recorda “a miríades d’àngels, a l’aplec festiu, a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel” (vs. 22,23).

¿Com és possible aquest canvi de perspectiva?

La clau està en Jesús. Ell és el mitjancer d’una nova aliança que es fonamenta en el seu sacrifici, en la seva entrega a la creu. És per la fe en Jesucrist que tenim accés a les promeses de Déu. És per l’obra de Crist que el Sinaí queda lluny i Sió és proper, però no ens confonguem, el Sinaí no queda anul·lat, els principis que Déu va donar són vigents, però ara equilibrats, viscuts, exemplaritats en la vida del nostre mestre, el Senyor Jesucrist, qui es va donar per cada un de nosaltres, perquè per ell puguem gaudir la vida en plenitud.

Pastor Manel Rodriguez
Església Evangèlica