Diumenge 31 de durant l'any - 31 d'octubre - Evangeli

"Avui ha entrat la salvació en aquesta casa" (Lc 19, 9)


Aquestes paraules de Jesús són la culminació del procés que l’evangelista Lluc ens explica de Zaqueu, el publicà.

Zaqueu, un home petit: una imatge, referida a la seva alçada física, però que ens situa en aquell que viu capficat en els problemes quotidians, en les ambicions humanes (poder, riquesa,...), en tot allò material.

Zaqueu l'home que sent parlar de Jesús i s'enfila a la figuera: segurament ha sentit parlar de Jesús, que camí de Jericó, on ell viu, ha guarit un cec (Lc 18, 35-43). En el fet de pujar dalt la figuera, hi ha un moviment interior important: Zaqueu aixeca la mirada d'allò quotidià i material, per aixecar la mirada a la recerca del qui és totalment altre: el Fill de Déu. I és quan s'aixeca del terra, i cerca més amunt, quan deixa que Jesús el trobi.

Jesús s'allotja a casa de Zaqueu. Zaqueu obre la seva interioritat a Jesús, deixa que Ell penetri la seva interioritat, el seu cor, la seva voluntat, les seves aspiracions,... Com diria l'apòstol Pau: Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi (Ga 2,20). Zaqueu s'ha transformat: "dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més" (v. 8) El gran canvi en Zaqueu no és que doni els seus bens, el gran canvi s'ha produït en l'interior del seu cor, que el fa adonar que la fe en Déu, la salvació, el Regne de Déu que Jesús proclama implica necessàriament practicar la justícia.

Girar la nostra mirada envers Crist, per deixar-nos transformar per Ell no vol dir quedar-nos dalt la figuera, ans al contrari, implica, com Zaqueu, baixar ràpidament de la figuera, i viure estimant Déu i els germans tot practicant la justícia.



--
Josep Anton Clua

Comentaris