Diumenge 3 d'Advent - 12 de desembre

Mt. 11, 2-11


A Joan el Baptista l’Església Ortodoxa el venera amb l’epítet de Profeta i Precursor. L’estrofa de l’himne que canta i celebra el seu naixement diu “Profeta i precursor de la vinguda del Crist”. El seu naixement ve acompanyat de moltes senyals: la fi de l’esterilitat de la seva mare, afirmació de la fecunditat de l’antic Israel; la fi de la mudesa del seu pare, Zacaries, del sacerdoci del temple de l’antiga aliança; i de l’anunci a tot el món de l’Encarnació del Fill de Déu.

Celebrem les dues festes (25 de juny i 25 de desembre) just els equinoccis oposat de l’any, són els dos naixements, de Sant Joan Baptista i del Crist, festes molt lluminoses. La primera on la llum present tot al llarg de la història de la humanitat, acollida pels profetes i els escollits de Déu, per aquells que escoltaren i guardaren la seva aliança i els seus preceptes, la Força de Déu, la seva Gràcia palpitant en figures enmig de la vida del món, és manifestada en la seva major expressió pel “més gran nascut de dona”; aquesta mateixa llum en la segona festa, el Nadal, es manifesta plenament com a Sol de Justícia, com a Força redemptora de les nafres i de l’esclavitud que lligava l’home a la mort, en el mateix Déu fet home. La llum de Joan minva per a què la llum del Crist creixi.

“Aneu i expliqueu el que veieu i sentiu”, ens diu el Senyor, sigueu testimonis meus: els sentits, les capacitats amb que l’home fou creat per rebre el món i, com a sacerdot de la creació, aportar-lo en ofrena eucarística a Déu, els nostres ulls, les oides, recuperen la seva capacitat de ser testimonis de la vida divina en la que com a criatures de Déu no podem deixar de estar empeltats. Aquest és l’Evangeli, la Bona Notícia: els morts ressusciten! La humanitat, pobre i desconsolada pel seu estat de separació de la Vida en Déu, recupera gràcies al Nadal del Crist la joia.

Sí, el Baptista fou el Profeta més gran nascut de dona; però l’Encarnació de Déu és un canvi, una metamorfosi total i radical de l’univers, i el més petit en el Regne dels Cels és major que Joan! Tot guardant l’experiència de l’home al llarg dels segles, la seva fidelitat a Déu, el camí històric que li permeté engendrar Isabel i Zacaries i Joaquim i Anna, pares de Joan Baptista i Maria, la Verge, sense trencar amb aquesta llarga línia, el Crist la transmuta omplint-la de la Vida veritable, fent-se home, unint a la seva Persona divina la naturalesa humana: Ell ens reobre la porta del paradís. I des de les hores, vius en Ell pel sant misteri eucarístic, tenim la possibilitat de retrobar el món, de retrobar-nos, en Ell, en el món que ens donà quan ens va situar al bell mig del Jardí d’Edèn.


P. Josep

Comentaris