Diumenge dins l'Octava de Nadal - La Sagrada Família - 26 de desembre - Primera lectura

Aquest llibre - Jesús fill de Sira – tradicionalment ha rebut el nom d’Ecclesiastès. St. Jeroni que així el va titolar ho feu perquè considerà que els consells que dóna són una manera excel-lent de “ fer església “ , fer comunitat, això és , uns homes i dones creients que reben i donen, amb els seus antecessors , entre ells i amb els seus successors uns valors i unes actituds que constitueixen el nucli de la seva fe.

És des d’aquest punt de vista que agafen relleu els consells que llegim en aquest fragment : qui honra i estima els pares no compleix un manament més de la Llei ( Decàleg ) sinó que connecta amb el nucli de la voluntat de Déu, posa la seva vida en el centre del que Déu espera d’ell.

Des de els nostres temps: sabem que hi ha motius antropològics per no rebutjar les relacions en el temps i en l’espai ( tot són proximitats ) que no únicament ens enriqueixen sinó que fonamenten les nostres identitats i personalitats ( individualment i col-lectivament ) . Les ambigüetats que comporten aquestes relacions són exigència i justament per això la comunitat deu ajudar a discernir les seves bondats perquè enriqueixin a tots.

No és possible aquest enriquiment si aquestes relacions no es fan un clima d’afecte, comprensió i amor. Són les paraules del final : “Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que facis i seràs més estimat que un home generós. “ Cerquem sinònims a “dolcesa” amb fidelitat al context : tendresa ?
humilitat ? senzillesa ? són altres possibles traduccions. Més enllà : empatia: actitud del que abans de tot es fa càrrec en el seu cor dels patiments de l’altre amb voluntat de humil ajuda. Crist no és la font de les nostres empaties

LLUÍS-ANTON ARMENGOL