Diumenge 2 després de Nadal - 2 de gener de 2011

Evangeli de Joan 1, 1-18.

El Fill del Déu etern és, com el Pare, igualment etern. Per tant, quan l’evangelista Joan ens diu que “en el principi era el Verb”, no ho fa com si donés per fet que el Crist va començar la seva existència en un “principi temporal”, i que abans d’aquest principi ell encara no existia: hem de dir que res d’això. El que ens diu és que ell era amb Déu Pare quan encara no havia començat aquest principi que diu Joan.

Que el Crist és abans que totes les coses, i que per ell totes les coses subsisteixen (Colossencs 1, 17) és un text que el trobem unes quantes vegades a l’Escriptura. Per tant, i no com fan algunes sectes anomenades cristianes, la Bíblia ens ensenya l’eternitat de Crist, juntament amb Déu Pare, des d’abans de la formació del món i de l’Univers. El nostre Senyor Jesucrist no és una criatura creada com ho van ser els éssers vius en el principi de la creació del món. Més aviat ell és també creador, sota la figura de la Saviesa, quan diu que “Jahvè em posseïa en el principi, ja d’antic, abans de les seves obres.” Proverbis 8, 22.

Doncs, germanes i germans, penseu que aquesta Saviesa i, com diu Joan, aquesta Llum Vertadera, va venir a aquest món a cercar allò que s’havia perdut. I jo en sóc un d’aquests perduts, però ell m’ha buscat i m’ha trobat. No ens enganyéssim pas: Cal sentir-se com l’ovella perduda, com la dracma perduda i, amb el plor als ulls, com el fill perdut. Si algú no se sent perdut així, el Crist no ha vingut a buscar-lo ni a morir per ell, i el tal no tindrà part ni sort en el regne de Déu. Que n’és de dura aquesta paraula! Però no n’hi ha d’altra perquè les persones se n’adonin que si no es penedeixen dels seus pecats no seuran a la taula en el Regne de Déu.

Que la llum d’aquell que és la Llum del món il·lumini els cors plens de tenebra que predomina en molts que es creuen fills de Déu, de la mateixa manera que els jueus del temps de Jesús confiaven que, com que eren fills d’Abraham, estaven en pau amb Déu.


Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica

Comentaris