Diumenge 3 de durant l'any - 23 de gener

Quan més jove em resultava sorprenent la resposta tan ràpida dels primers deixebles a la crida de Jesús. ¿Com era possible que uns individus amb la vida ja feta, es posessin a seguir així com així un desconegut? Però Jesús no era un desconegut per a ells; Mateu, en el seu esquema catequètic, simplifica les coses. Aquesta crida, a la platja del Mar de Galilea, pressuposa un coneixement i un tracte anteriors, dels quals se'n fan ressò Lluc i Joan. Els primers deixebles responen perquè han sentit Jesús i l'han vist actuar i el seu exemple és llum per a ells i els atreu. Ben segur que el coneixement que tenien fins aquell moment era imperfecte, però van comprendre que Jesús portava esperança, la llum de l’amor de Déu, i que amb Ell començava una cosa nova. Possiblement, en aquell precís moment encara no eren capaços de veure l'abast de la persona i el missatge de Jesucrist, el qual canviaria i marcaria la història de la humanitat per sempre.
El Fill de Déu s'ha fet home i ha vingut per salvar la humanitat, i per això vol i necessita la col·laboració dels homes; per això va cridar els primers deixebles; i ara ens crida a nosaltres, a ser "pescadors d'homes" i continuarà cridant nous seguidors mentre duri el món. Jesucrist vol i necessita aquesta cooperació, perquè és just que aquells que Ell ha vingut a salvar s'interesin també per aquesta obra. Diu san Agustí que «Aquell que t'ha creat sense tu, no et salvarà sense tu». Però aquesta cooperació no es refereix únicament a la pròpia salvació individual, sinó també a la salvació col·lectiva, puix que Déu vol que tinguem sempre present que Ell ens salva fent-nos membres de l'Església, el seu Poble.

La vida de Jesucrist aquí a la terra havia de durar un temps limitat, mentre que la història continuaria el seu curs. Per això, per tal que la seva obra de salvació es fés present a totes les èpoques i a tots els llocs, calia la cooperació i l'interès dels mateixos que al llarg del temps serien salvats. Tots els cristians som transmissors de la llum que el Crist ha encès en el món; i així, la immensa riquesa del poder i de l’amor de Déu, es fa pobresa fins al punt de demanar la nostra cooperació; tanmateix, nosaltres no som els successors del Crist, perquè Ell viu per sempre, sinó membres del seu Cos, i Ell actua a través nostre. Nosaltres hem conegut Jesucrist i Ell ens crida mentre ve a trobar-nos en la vida de cada dia. ¡Tant de bo la nostra resposta sigui tan diligent com la dels primers deixebles!

Mn. Joaquim Messeguer