Diumenge Baptisme del Senyor - 9 de gener
Mt 3, 13-17
El poble d’Israel vivia en un context d’expectació messiànica. El cor de la gent demanava un messies que els alliberés de la opressió romana i establis un regne polític i teocràtic, que sobresortís amb tota majestat. Un rei que ostentés el seu poder sobre la terra.
I Déu mostrà el seu amor a la humanitat, que està farcit de senzillesa i profunditat, enviant el seu propi Fill. La seva missió, el seu delit: “A tu em presento. En el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu, vull fer la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.” ( Sl 40, 8-9). La història de la salvació arriba al cim: Jesús es lliura per amor a tota persona humana per allibera-la de l’esclavatge del pecat, de la mesquinesa de l’egoisme malfactor.
La voluntat del Pare, és la voluntat del Fill. En el signe del baptisme de Jesús, s’expressa la vocació del ministeri messiànic. El Messies de Déu es posa a la cua dels pecadors, en el riu Jordà, per fer-se batejar per Joan. I mostrant la seva solidaritat i proximitat amb tot el gènere humà s’agenolla i santifica amb la seva humilitat, lliure de pecat, les aigües baptismals.
La teofania trinitària es fa “visible”, per uns moments, manifestant-se en aquesta modèstia, que arracona tota vanitat i ens mostra, ens assenyala, en la veu del Pare, la seva voluntat feta carn: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.”
El poble d’Israel vivia en un context d’expectació messiànica. El cor de la gent demanava un messies que els alliberés de la opressió romana i establis un regne polític i teocràtic, que sobresortís amb tota majestat. Un rei que ostentés el seu poder sobre la terra.
I Déu mostrà el seu amor a la humanitat, que està farcit de senzillesa i profunditat, enviant el seu propi Fill. La seva missió, el seu delit: “A tu em presento. En el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu, vull fer la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.” ( Sl 40, 8-9). La història de la salvació arriba al cim: Jesús es lliura per amor a tota persona humana per allibera-la de l’esclavatge del pecat, de la mesquinesa de l’egoisme malfactor.
La voluntat del Pare, és la voluntat del Fill. En el signe del baptisme de Jesús, s’expressa la vocació del ministeri messiànic. El Messies de Déu es posa a la cua dels pecadors, en el riu Jordà, per fer-se batejar per Joan. I mostrant la seva solidaritat i proximitat amb tot el gènere humà s’agenolla i santifica amb la seva humilitat, lliure de pecat, les aigües baptismals.
La teofania trinitària es fa “visible”, per uns moments, manifestant-se en aquesta modèstia, que arracona tota vanitat i ens mostra, ens assenyala, en la veu del Pare, la seva voluntat feta carn: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.”
Xavier Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada