Diumenge 5 de Pasqua - 22 de maig

En llegir els textos d’aquest diumenge V de Pasqua, em sento una mica “com a casa”. Ja hi veig els nostres immigrants fent cua a les esglésies en busca d’una ajuda. El text ens diu que” la seva Església anava creixent”, i nosaltres ens queixem del contrari. Però sí que va creixent en “instar-nos en els àmbits de Càritas, de voluntariat social i del compromís social, cultural i polític” tot veient-hi la presència evangèlica de Jesús”. (Concili Tarraconense 78 c. i 79 b.). La labor dels laics hi és preciosa .Ens sabem adonar de la importància de saber llegir els signes dels temps per a seguir el seu camí, tal com ho van fer els deixebles en nomenar persones per a ajudar-los quan estaven sobrecarregats de feina.
A l’Evangeli em retrobo en una sessió de catequesi molt familiar. -quina sort de poder ser format per tal catequista!- Jesús exhorta els seus deixebles a confiar en Ell i en Déu. Tomàs i Felip s’atreveixen a fer preguntes ingènues, però a través d’elles es nota que li tenen més confiança i volen saber-ne més ... Els resulta difícil entendre les seves paraules: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. Les paraules següents han de ser més entenedores per a nosaltres. “ Ningú no va al Pare si no és per mi.” Queden clares la identificació i la compenetració total del Fill amb el Pare. Aquest és el missatge profund que Jesús ens volia deixar.
Meditem aquest ensenyament de Jesús, mirem d’entendre’l a poc a poc . Deixem que l’Esperit faci la resta. Acabaré amb unes paraules del Pare Jaume Bayó, escolapi: “ Tant de bo en cadascú de nosaltres anessin tan a la una, la intel•ligència, la voluntat i l’amor. Si veritablement fóssim u, no costaria tant la unitat global”. Ànim, val la pena posar-s’hi.



Maïté Cabié

Comentaris