L'Ascensió del Senyor - 5 de juny
Ac 1, 1-11 - Mt 28, 16-20
“Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel?” (Ac 1, 11a). Amb aquestes paraules els dos àngels fan tornar els Onze del seu èxtasi. El mestre havia pujat al cel, però ells romanien allí, encara no havien entès gaire cosa, ja que no feia gaire estona li preguntaven per quan establiria el seu regne. Amb aquesta desorientació començava el temps de l'Església. El mestre no hi era físicament entre ells, i calia començar a caminar per a complir la missió que els havia encomanat: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus” (Mt 28, 19a). Era el temps d'organitzar la comunitat, d'esperar la vinguda de l'Esperit promès, l'Esperit del qual “rebreu una força que us farà testimonis meus ... fins als límits més llunyans de la terra”.
Avui les nostres comunitats també són cridades: “per què us esteu mirant el cel?”. No hem d'esperar la solució als problemes i reptes des de dalt, ni ens hem de quedar tancats en el passat o en la sagristia. L'àngel ens crida a tornar a terra, a mirar la gent del nostre entorn, a preparar-nos perquè l'Esperit Sant ens trobi a punt per transformar-nos i moure'ns a proclamar l'Evangeli a la gent que ens envolta, a la gent del nostre temps. Ho hem de fer a la nostra Galilea particular, llegint els signes dels temps, com potser ho és el moviment “Indigneu-vos” que estem vivint, que ens mostra una gran set de justícia, de pau, de fraternitat.
Aquests moviment, ¿no serà un signe dels temps que ens està dient que el nostre món continua esperant la nostra paraula? No serà que bona part del nostre món continua necessitant que algú proclami en veu alta que la felicitat està en les Benaurances?
“Aneu i feu-los deixebles meus”.
“Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel?” (Ac 1, 11a). Amb aquestes paraules els dos àngels fan tornar els Onze del seu èxtasi. El mestre havia pujat al cel, però ells romanien allí, encara no havien entès gaire cosa, ja que no feia gaire estona li preguntaven per quan establiria el seu regne. Amb aquesta desorientació començava el temps de l'Església. El mestre no hi era físicament entre ells, i calia començar a caminar per a complir la missió que els havia encomanat: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus” (Mt 28, 19a). Era el temps d'organitzar la comunitat, d'esperar la vinguda de l'Esperit promès, l'Esperit del qual “rebreu una força que us farà testimonis meus ... fins als límits més llunyans de la terra”.
Avui les nostres comunitats també són cridades: “per què us esteu mirant el cel?”. No hem d'esperar la solució als problemes i reptes des de dalt, ni ens hem de quedar tancats en el passat o en la sagristia. L'àngel ens crida a tornar a terra, a mirar la gent del nostre entorn, a preparar-nos perquè l'Esperit Sant ens trobi a punt per transformar-nos i moure'ns a proclamar l'Evangeli a la gent que ens envolta, a la gent del nostre temps. Ho hem de fer a la nostra Galilea particular, llegint els signes dels temps, com potser ho és el moviment “Indigneu-vos” que estem vivint, que ens mostra una gran set de justícia, de pau, de fraternitat.
Aquests moviment, ¿no serà un signe dels temps que ens està dient que el nostre món continua esperant la nostra paraula? No serà que bona part del nostre món continua necessitant que algú proclami en veu alta que la felicitat està en les Benaurances?
“Aneu i feu-los deixebles meus”.
Josep Anton Clua
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada