Diumenge 14 de durant l'any - 3 de juliol
Mt.11, 25-30
Aquest fragment té el seu paral·lel amb Lc.10, 21-22 amb petites variants, degudes als interessos redaccionals de Lc que evidentment són diferents dels de Mt. Els vv- 28-30 són propis de Mt. i són els que donen la característica pròpia de l’àmbit judeocristià de Mt .
És convenient relacionar aquest verset amb Mt. 5 principalment la primera benaurança : feliços els pobres en l’esperit perquè d’ells és el Regne dels Cels “ pobres en l’esperit: el poble de la terra pels fariseus, els qui no compleixen els preceptes de la Torah ( escrita i oral) i així no s’enriqueixen espiritualment davant de Déu , com els nens, abans de la bar-miztvah: en el judici de Déu només podran confiar en la misericòrdia de l’Etern, no en els seus mèrits. Aquests són en paraules del Senyor els qui són i seran “benaurats “ ( feliços ). No es troba ací una incipient afirmació de la relació Llei i Gràcia de la soteriologia paulina ?
Hi ha una identificació a Mt. 11 entres els petits ( infants en edat o no ) els pobres de les Benaurances: tot pertany al lloc bíblic dels annawim ( els pobres de Déu ) .
Els vv 28-30 reflecteixen els rerefons rabínic : el “jou” no tenia necessàriament un contingut negatiu , d’opressió o d’esclavatge, podia entendre’s com un “posar-se a sota” ( obediència ) de la Llei o en general de la voluntat de Déu. La particularitat de “ jou” en aquests versets podria néixer de l’oposició amb un “ jou “ feixuc i insuportable segons les doctrines d’alguns rabins fariseus respecte al compliment exhaustiu dels centenars de preceptes de la Torah. Sotmetre’s a la voluntat de Jesús ( seguiment = deixebles seus ) és joiós . Són les paraules del salm : Jo dic al Senyor: Ets el meu sobirà, ningú com tu no em fa feliç. (Ps. 16,2 )
Mn. Lluís-Anton Armengol
Aquest fragment té el seu paral·lel amb Lc.10, 21-22 amb petites variants, degudes als interessos redaccionals de Lc que evidentment són diferents dels de Mt. Els vv- 28-30 són propis de Mt. i són els que donen la característica pròpia de l’àmbit judeocristià de Mt .
És convenient relacionar aquest verset amb Mt. 5 principalment la primera benaurança : feliços els pobres en l’esperit perquè d’ells és el Regne dels Cels “ pobres en l’esperit: el poble de la terra pels fariseus, els qui no compleixen els preceptes de la Torah ( escrita i oral) i així no s’enriqueixen espiritualment davant de Déu , com els nens, abans de la bar-miztvah: en el judici de Déu només podran confiar en la misericòrdia de l’Etern, no en els seus mèrits. Aquests són en paraules del Senyor els qui són i seran “benaurats “ ( feliços ). No es troba ací una incipient afirmació de la relació Llei i Gràcia de la soteriologia paulina ?
Hi ha una identificació a Mt. 11 entres els petits ( infants en edat o no ) els pobres de les Benaurances: tot pertany al lloc bíblic dels annawim ( els pobres de Déu ) .
Els vv 28-30 reflecteixen els rerefons rabínic : el “jou” no tenia necessàriament un contingut negatiu , d’opressió o d’esclavatge, podia entendre’s com un “posar-se a sota” ( obediència ) de la Llei o en general de la voluntat de Déu. La particularitat de “ jou” en aquests versets podria néixer de l’oposició amb un “ jou “ feixuc i insuportable segons les doctrines d’alguns rabins fariseus respecte al compliment exhaustiu dels centenars de preceptes de la Torah. Sotmetre’s a la voluntat de Jesús ( seguiment = deixebles seus ) és joiós . Són les paraules del salm : Jo dic al Senyor: Ets el meu sobirà, ningú com tu no em fa feliç. (Ps. 16,2 )
Mn. Lluís-Anton Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada