Diumenge 16 de durant l'any - 17 de juliol

El deler de l’Esperit

Les Escriptures sagrades donen sovint testimoni a favor de Déu, fent notar la distància abismal que hi ha entre la seva manera de ser i de fer i la nostra. Aquesta consideració ens resulta medicinal: cura les nostres vanes pretensions i ens ensenya a adorar l’únic Sant, i a esperar-ho tot de la seva mà.
Tant el fragment del llibre de la Saviesa com el Salm que meditem avui ho afirmen de manera ben clara. I resulta prodigiós que Déu, que està tan pel damunt de tota la realitat, no consideri que hagi de fer cap mena d’ostentació de la seva força, tal com ens agrada fer als humans, precisament perquè som febles. En Déu tot és generositat, amplitud de mires, compassiu, benignitat, lentitud a castigar, fidelitat en l’amor...

El zel indiscret dels mossos de l’evangeli, delerosos d’arrencar la mala herba com més aviat millor, posa en evidència la seva fragilitat i la seva por. Com més fràgils i carregats de pors, més perillosos ens tornem. Diuen que Robespierre, que en sabia un niu de la qüestió, va proclamar que el terror és una emanació de la virtut. N’hi ha que no pararien mai de fer foc nou, de devastar-ho tot perquè el bé pugui lluir... damunt una terra devastada, tant se val que sigui a base de bombes o a base de condemnes.
Ben bé és cert que no sabem què hem de demanar i que no coneixem el deler de l’Esperit, pel fet que estem dominats pel nostre esperit esporuguit i raquític, si no hem caigut sota el domini dels abundosos mals esperits que senyoregen pel món.

Sortosament, la paraula del Crist és prou clara i decisiva: “No ho feu pas!”. Quina cura per als nostres judicis sumaris, per al nostre desig de fer net, de tenir ja enmig nostre la plenitud del Regne, que hem rebut en promesa i esperança, i hem de viure entre molta contradicció! L’estat present del Regne, que creix imparablement pertot arreu, no és però el seu estat definitiu. Vivim esperant-lo, desitjant-lo, però no tenim cap possibilitat d’imposar-lo. Tan bon punt ens creiem autoritzats a fer-ho, descobrim espantats que hem fet un nou disbarat, ens hem atorgat el judici sobre els altres que, sortosament, és una prerrogativa exclusiva de Déu. Escoltant la paraula de Crist podrem aprendre quin és el deler de l’Esperit, aquell que intercedeix pel poble sant, perquè vencent les diverses temptacions, pugui viure com Jesús, del tot nascut de l’Esperit. Nosaltres no sabem interpretar els seus gemecs, però Déu els escolta, ja que surten d’ell mateix. I en fa cas!



Andreu Trilla

Comentaris