Diumenge 18 de durant l'any - 31 de juliol

Mt 14, 13-21; Rom 8, 35, 37-39, Is 55, 1-3.

L’ensenyament del Crist i el dels seus sants Apòstols, l’ensenyament doncs de la seva Santa Església és la veritat de la nostra naturalesa, la revelacio del nostre misteri com a criatures portades a l’existència per Déu, i el misteri de Déu que es revela a si mateix en la Persona del seu Fill, vertader Déu i vertader home; del misteri en definitiva del sentit de la vida humana, de tot home i de la humanitat, de la seva capacitat de participar de la vida divina, de divinitzar-se, d’incorporar-se a la vida divina a través del Déu-home, fent-se un per la incorporació a la naturalesa humana del Crist, expressada en donar gràcies i beneir Déu en resposta a la benedicció divina que és la creació del món.


A l’Evangeli de sant Mateu escoltem el misteri de l’Eucaristia (paraula derivada del verb grec que vol dir “donar gràcies”), del pa substancial, l’aliment necessari, l’aliment que sacia sense minvar, el pa que és repartit i no dividit, que és donat a la multitud i no s’esgota mai. El Crist davant els Apòstols i la multitud, beneeix el pa, beneeix la matèria del món, dóna gràcies i beneeix, un sol acte divinohumà, imatge de l’acte creador de Déu, de la eterna Providència de Déu per la seva creació.


Déu beneeix la creació - “i veié que era bo” – i per la seva Gràcia porta a l’existència un univers que l’home rep com a do, per retornar-lo al Creador en acció de gràcies, i aquest moviment entre Déu i l’home, entre Déu i la creació, és la Litúrgia, la Vida dels Sagraments, la Vida en Déu, la participació en el misteri de la divinohumanitat.


El mateix Crist, els Apòstols, els Sants Pares, la Santa Església ensenyen que el criteri últim, l’única referència sense possibilitat d’altra superior, la sola cosa nova sota el sol és Jesús-Crist, una Persona de la Trinitat, vertader Déu i vertader home, Déu Qui s’ha unit a nosaltres, creant-nos a la seva Imatge primer i, pel misteri de l’Encarnació, en la història. Ell és l’Amor de Déu a l’home, la unió de l’Amor de Déu, la unió de Déu i l’home, la Veritat del Déu-home.


És per tant Crist, el Déu-home, i no nosaltres, els homes, el vencedor de tota angoixa, tribulació, persecució, fam, nuesa, perill o espasa; som vencedors en Crist, a través de l’Amor que hem rebut, perquè l’hem rebut en Crist, en el misteri més suprem de tots els misteris, el misteri que reuneix el misteri de la divinitat i el misteri de la humanitat. Les creatures més potents, allò creat que pot exercir poder en el món, res pot en front d’aquesta unió divinohumana. Ell s’ha unit a nosaltres. Qui ens separarà? Qui com Déu?



P. Josep

Comentaris