Diumenge 19 de durant l'any - 7 d'agost
Mt 14, 22-33
Llegint els versets de l’evangeli de Mateu d’aquest diumenge, ens fan meditar sobre la lliçó que Jesús dóna als seus deixebles, sobretot a Pere. Els evangelis ens transmeten una visió prou completa de l’apòstol. Podríem dir d’ell que és un home impulsiu, passional, decidit. La seva estimació per Jesús és sincera, però, quan la seva fe es posada a prova podem concloure que encara no és prou madura.
Després de l’episodi de la primera multiplicació dels pans, “Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca...” L’evangelista Joan ens explica el motiu d’aquest anar-se’n, quasi bé a corre cuita: després d’aquest prodigi, “Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.” (Jn 6, 15). Mentre els deixebles se’n van amb la barca, Jesús, es queda tot sol, menjant el seu aliment més preuat, que és fer la voluntat del seu Pare. En el silenci de la pregària, Jesús, el nou Moisès, es lliura a la Llei de l’Amor, en unes noves taules que li dóna el Pare, que venen a donar compliment de les promeses de l’Antiga Aliança: “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.” (Mt 5, 17).
Malgrat ser pescadors ben experimentats, la fortor del vent i la imatge de Jesús caminant sobre les aigües, els deixebles cauen en la por i l’espant. Amb tot la decisió de Pere de seguir Jesús, l’esperona perquè pugui dominar també els esperits malignes que trasbalsen les onades i fan que la barca estigui en perill. Però la valentia inicial acaba bruscament, quan els dubtes quasi be l’ofeguen en la foscor del mal. La pregària de Pere atrau ràpidament la salvació del Senyor: “Senyor, salva’m!”
Quan Jesús puja a la barca, “...el vent va parar.” Hem de demanar que en la barca de l’Església, que ha tingut fortes sotragades, Jesús estigui sempre amb nosaltres, malgrat les divisions i els conflictes. Els versets d’avui ens remeten a les nostres tempestes personals on Jesús ens demana saber obrir el nostre cor de bat a bat, sense calcular el risc. Ens demana que creiem en la seva Paraula, en el seu Amor.
La barca de l’Església és la nostra llar on Jesús ens demana anar “...llac endins...” (Lc 5, 4). Malgrat les nostres pors, les nostres dificultats, hem de calar les xarxes per seguir pescant per a una comunicació, un diàleg, entre totes les confessions, per a no naufragar, ni ofegar-nos en la tenebra de la indiferència. Demanem que Jesús, ens guiï, enmig d’aquestes aigües insegures, cap a la seva Llum i el seu Amor per tots nosaltres: “Coratge! Sóc jo. No tingueu por!”
Llegint els versets de l’evangeli de Mateu d’aquest diumenge, ens fan meditar sobre la lliçó que Jesús dóna als seus deixebles, sobretot a Pere. Els evangelis ens transmeten una visió prou completa de l’apòstol. Podríem dir d’ell que és un home impulsiu, passional, decidit. La seva estimació per Jesús és sincera, però, quan la seva fe es posada a prova podem concloure que encara no és prou madura.
Després de l’episodi de la primera multiplicació dels pans, “Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca...” L’evangelista Joan ens explica el motiu d’aquest anar-se’n, quasi bé a corre cuita: després d’aquest prodigi, “Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.” (Jn 6, 15). Mentre els deixebles se’n van amb la barca, Jesús, es queda tot sol, menjant el seu aliment més preuat, que és fer la voluntat del seu Pare. En el silenci de la pregària, Jesús, el nou Moisès, es lliura a la Llei de l’Amor, en unes noves taules que li dóna el Pare, que venen a donar compliment de les promeses de l’Antiga Aliança: “No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.” (Mt 5, 17).
Malgrat ser pescadors ben experimentats, la fortor del vent i la imatge de Jesús caminant sobre les aigües, els deixebles cauen en la por i l’espant. Amb tot la decisió de Pere de seguir Jesús, l’esperona perquè pugui dominar també els esperits malignes que trasbalsen les onades i fan que la barca estigui en perill. Però la valentia inicial acaba bruscament, quan els dubtes quasi be l’ofeguen en la foscor del mal. La pregària de Pere atrau ràpidament la salvació del Senyor: “Senyor, salva’m!”
Quan Jesús puja a la barca, “...el vent va parar.” Hem de demanar que en la barca de l’Església, que ha tingut fortes sotragades, Jesús estigui sempre amb nosaltres, malgrat les divisions i els conflictes. Els versets d’avui ens remeten a les nostres tempestes personals on Jesús ens demana saber obrir el nostre cor de bat a bat, sense calcular el risc. Ens demana que creiem en la seva Paraula, en el seu Amor.
La barca de l’Església és la nostra llar on Jesús ens demana anar “...llac endins...” (Lc 5, 4). Malgrat les nostres pors, les nostres dificultats, hem de calar les xarxes per seguir pescant per a una comunicació, un diàleg, entre totes les confessions, per a no naufragar, ni ofegar-nos en la tenebra de la indiferència. Demanem que Jesús, ens guiï, enmig d’aquestes aigües insegures, cap a la seva Llum i el seu Amor per tots nosaltres: “Coratge! Sóc jo. No tingueu por!”
Xavier Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada