Diumenge 20 de durant l'any - 14 d'agost

Dona quina fe que tens!


El desig salvífic de Déu és promesa i pronóstic final per a tota la humanitat, tant pels qui el coneixen com pels qui no. Déu ha proposat d'oferir la salvació, no d'imposar-la. Es pren el seu temps (si podem parlar del temps en referència a Déu), de manera que els homes el reconeguin lliurement, perquè de res serviria una salvació forçada, ni tindria cap sentit una Església, sacrament universal de salvació, sense homes que fossin realment lliures. El goig i la lluita, en el nostre present, de reconèixer la salvació és tasca personal i comunitària de discerniment, de pregària i d'espera confiada.


Volent Déu, com vol, la salvació de tota la humanitat, que és comunió amb Ell i unió fraterna entre tots els germans, cal obrir ben bé el nostre cor i la nostra humanitat a moltes cultures, a moltes situacions humanes, a molts racons que son especialment triats per Déu, i no tant per nosaltres. Les situacions d'injustícia, de precarietat, d'insatisfaccions, d'ignorància...són aquelles a les els seguidors de Jesús hi hem de donar alguna resposta. No sempre fàcil. Però tant de bo, sempre, presents en la nostra pregària. És precisament la pregària allò que primer hauríem de poder compartir cristians de totes les confessions.


Pregar és respirar. Si no prego, moro. Si prego ofereixo la pròpia llibertat a Aquell que no juga amb la meva llibertat i que amb la seva vida ha donat resposta a aquests esdeveniments que anomenem injustos, precaris, dolorosos...És Jesús qui ha guanyat amb la seva vida, la nostra salvació, i som nosaltres que la rebem, i no la podem ocultar, sinó oferir. Perquè la salvació s'ofereix i no s'imposa.


D'això en sabia prou aquella dona cananea (estrangera!!!). Va saber i va voler il·luminar la pròpia vida, ni que fos amb un pessic de vida, amb una escletxa de llum, amb un bocí de misericòrdia. Quina fe! Quina gosadia i quina valentia, quin atreviment! Aquella dona ens ensenya a no tenir por de demanar, ni d'apropar-nos a Jesús. I com ella, també nosaltres, ens hauríem de sentir convidats a no tenir por d'il·luminar (de reflectir, per ser precissos) la vida de molts i la vida en molts llocs i situacions de foscor i tenebra.


Siguem homes i dones de pregària. Tinguem el cor i la mentalitat ben obertat, perquè la salvació de Déu és per a tothom. Que tothom pugui conèixer Aquell que salva, que le pugui tastar en la pròpia vida, ni sigui amb una engruna de les que embruten la taula, cauen i ens n'oblidem.


"Dona quina fe que tens! que sigui tal com vols"



Mn. Daniel Palau

Comentaris