Diumenge 25 de durant l'any - 18 de setembre

Is 55,6-9
s 144,2-3.8-9.17-18
Fil 1,20c-24.27a
Mt 20,1-16


La conversió del cor que Jesús demana consisteix sobretot en el fet d’anar canviant les nostres perspectives i les nostres accions duent “una vida digna de l'Evangeli del Crist", com Sant Pau demana als de Filips. Per poder dur una vida digna de l'evangeli del Crist cal l'esforç de la conversió. I per entrar en la dinàmica de la conversió no hi ha altre camí que fer cas d’Isaïes: "Cerqueu el Senyor, ara que és deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop". Cal mirar la realitat amb ulls nous: com la veia Jesús. Ja acceptem que Déu té un punt de vista diferent del nostre però ens costa d’afinar quan ens volem posar de la banda de Déu. Tot el crim, la injustícia, l’explotació de l’home per l’home, la infelicitat, és l’expressió de la distància entre els camins de Déu i els dels éssers humans. "Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus". Resulta que “són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d’amor”. Ves, qui ho havia de dir!

Vegem la paràbola dels jornalers. Els que protestaven expressaven el pensament dels homes. Jesús expressa el pensament de Déu: Treballar pel Regne de Déu no és cap penalitat, al contrari és un honor i una satisfacció. El treball pel regne és, ell mateix, el premi, el cent per cent que prometia Jesús als deixebles, la resta, diguem-ne la recompensa eterna, se'ns dóna d'escreix, no pas per justícia, sinó per amor. Treballant pel Regne no ens guanyem res; realitzant aquest treball ja vivim aquella “vida digna de l’Evangeli del Crist”.

Treballar pel Regne no és fàcil, demana esforç suposa penalitats, aguantar el pes de la jornada i el que calgui. O és que a Jesús li va ser fàcil i un camí de roses? En darrer terme demana prou confiança com, per posar la vida en mans de Déu: “Morir em seria un guan ... però, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal”.

Estem començant un nou curs. Cadascú, en el seus àmbits, té l’ocasió i el deure de treballar per l’expansió del Regne dels cels, amb l’ajut de la gràcia. Que aquest nou curs signifiqui un avenç en la cohesió entre les diverses “colles” de treballadors de la vinya, catòlics, evangèlics, ortodoxos, en la superació de les desconfiances mútues... El Senyor de la vinya s’ho mereix.





Josep Esplugas

Comentaris