Diumenge 29 de durant l'any - 16 d'octubre

Retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
( Mt. 22, 21)

Tant de bo que tots els cristians des d’ el començament de la nostra història haguéssim fet el degut discerniment per no barrejar els “cèsars” de cada moment amb les comunitats eclesials!

Si tinguéssim el coratge d’obrir de bat a bat les portes de cadascú de nosaltres i de cada comunitat [i] a la fortalesa que ens dona l’Esperit Sant, si les paraules de Pau [ii] ressonessin sempre no hauríem fugit de les febleses que fan experimentar la força del Senyor !

Perquè, molt sovint, ens refugiat en els poders del món per aixoplugar-nos i refugiar-nos ens les nostres pors i el que és més gros ho hem justificat amb motius trets de l’Evangeli – fent-los a la nostra mida – a vegades molt subtils i altres vegades molt grollers.

Potser les raons que donem ens fan fariseus i herodians – antagònics però que s’ajunten maliciosament contra el Senyor- i ells es tornen contra nosaltres perquè posen ben bé a la vista de tota la Humanitat les nostres incoherències i contradiccions amb l’Evangeli que proclamem.

El Senyor ens demana que discernim, que no és altra cosa que trobar en cada moment el que Ell espera de nosaltres i el discerniment sempre neix i va acompanyat de la pregària, del diàleg serè i de la confiança en el Pare del Cel [iii] i del desig de proclamar la Bona Nova.

I sovint, aquest anar a cercar Poder i tenir Poder no ha estat altra cosa que desig de riquesa i fugida de la Pobresa que és la que segur, més ens fa pròxims a Crist en Creu. [iv]

Lluís-Anton Armengol

[i] Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. (Apoc. 3,20)
[ii] Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort. (2 Cor. 12, 10)
[iii] Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. (Jm. 1,17)
[iv] però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. (1 Cor. 1,23)