Diumenge 32 de durant l'any - 6 de novembre

Mt 25, 1-13


“L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l”

Amb aquesta exclamació, l'evangelista Mateu ens convida a posar-nos en marxa. L'espòs, l'Estimat, aquell que omple la nostra vida, que li dóna sentit, que ens fa sentir i saber-nos estimats, ve a buscar-nos, vol que entrem per sempre més en la seva festa. Aquest és el sentit de la mort pel cristià: anar a trobar-se amb el seu Estimat.

Només una condició: dur la torxa encesa, il·luminar el camí.

Hem estat cridats a ser llum del món (Mt 5, 14), perquè la llum de la nostra fe il·lumini la foscor, perquè veient les nostres accions els no cristians es preguntin perquè ho fem, què hi ha de diferent en aquest o aquesta que actua diferent.

Ser llum, llum per nosaltres i llum per als altres, aquest és el projecte del cristià. Per ser-ho cal encendre l'oli de l'amor amb la flama de la fe, perquè la nostra torxa brilli i il·lumini.

Ell, l'espòs, només espera això de nosaltres: que l'estimem i que estimem.

Cinc noies esperaven, però no tenien a punt l'oli per encendre la torxa.

Amb l'amor envers l'Estimat no n'hi ha prou, cal estimar els germans, sense aquest oli que faci cremar la nostra torxa la nostra vida de cristians és incompleta. Estimar Déu i els homes, encendre amb la flama de la fe l'oli de l'amor, vet aquí la clau de la vida cristiana a l'espera de la trobada definitiva amb l'Estimat que ens convida a les noces eternes.




Josep Anton Clua

Comentaris