Nadal del Senyor - 25 de desembre

Is 52, 7-10 ; Sl 98 (97) 1-6 ; Hb 1, 1-6 ; Jo 1, 1-18


Les lectures que la litúrgia romana ens ofereix per a l’anomenada missa “del dia” són molt eloqüents. El pròleg de Joan presenta el sentit més profund del misteri de l’encarnació, del qual Nadal és una important conseqüència.

El més important no és que Jesús neixi sinó que Déu s’encarni. Cal que ens adonem de què celebrem. Celebrem l’aniversari del naixement a Betlem de Jesús de Natzaret, un personatge clau en la història de la humanitat, una festa molt arrelada en la tradició, un dia entranyablement familiar, que comporta un bon àpat i, en molts casos, un intercanvi de regals. Probablement tot una mica barrejat. Fins i tot moltes persones que es defineixen com a no creients celebren la festa i quasi tothom tendeix a sentir-se solidari, més encara, fa accions solidàries. Magnífic!


Els cristians celebrem tot això però hem d’anar més a fons. No ens podem quedar, evidentment, en el consumisme desenfrenat, ni en la tendresa una mica bleda de les llumetes o en l’estètica del pessebre. Hem de comprendre i agrair la profunditat del misteri del Nadal des de la fe. Nadal és molt més que tot això. La persona de Jesús de Natzaret, la seva encarnació, el seu naixement, la seva vida sencera, la seva mort i la seva resurrecció constitueixen el fet cabdal de la història.


Els cristians celebrem per Nadal la humanització de Déu i la participació de l’ésser humà en la vida divina, fonament de la nostra esperança de sentit i de salvació històrica i escatològica. Esperem que la solidaritat de Déu amb la humanitat doni fruits de justícia en el món present i acabi amb la plena instauració del Regne de Déu en una nova creació a la qual aspirem.


Déu Fill, expressió completa i definitiva de Déu s’encarna en el si d’una dona, Maria, assumint així la plenitud de la nostra condició humana, tot mantenint la plenitud de la seva condició divina, sense barreja ni separació!!! Aquesta és la fe de l’Església, de totes les esglésies cristianes, salvant algunes postures molt minoritàries.


Aquesta revelació del misteri de Déu és un regal, una gràcia absolutament immerescuda. La infinitud de l’amor de Déu es posa plenament de manifest en la vida de Jesucrist i el Nadal n’és l’inici. Tot plegat una enormitat.


L’inici de la Carta als Hebreus diu el mateix que el pròleg de Joan: Jesús és la plenitud de la revelació de Déu. Déu no ens parla per mitjà del Fill, sinó en la persona del Fill, el qual havent dut a terme la seva missió retorna al Pare i “s’ha assegut a les altures a la dreta de la majestat divina”. Déu dóna la raó a un desgraciat mort a la creu i és que Déu les fa de l’alçada d’un campanar!


Per això hem d’anar més enllà de la pura festa popular, sense menysprear-la de cap manera. Hem d’esforçar-nos a aprofundir en la comprensió del misteri, hem d’agrair del fons del cor el do de Jesucrist, hem de viure d’acord amb el seu missatge, perquè “d’un cap a l’altre de la Terra es vegi la salvació del nostre Déu”.
Bon Nadal a tothom!




Josep Esplugas

Comentaris