Diumenge 3 de Quaresma - 11 de març
Evangeli de Joan 2, 13 – 25.
Jesús, després del miracle de la transformació de l’aigua en vi excel·lent (mostra del seu poder diví), cosa que havia esdevingut en unes noces a Canà de Galilea, on havia anat amb Maria, la seva mare, uns dies després puja a Jerusalem.
I, quin espectacle hi troba, a la ciutat santa? Què és allò que l’indigna, quan arriba al temple de Déu? Els comerciants i els banquers (traficants de bestiar i canvistes)! Tan clar com això... No ens posarem ara a infamar unes professions que són ben dignes quan són exercides amb la bona ètica que sempre hauria d’acompanyar-les. Però, són tantes i tantes les excepcions...! Recordem que, en aquell temps mateix, els publicans –cobradors d’impostos– feien i desfeien en la seva feina per a benefici propi, i de manera abusiva. Avui dia veiem les mateixes pràctiques, i més ara, quan som en temps de crisi econòmica. I de crisi moral, també. Això no obstant, allò que més va revoltar nostre Senyor va ser que aquestes pràctiques es portessin a terme en el temple de Déu. Personalment ens fa pena i disgust que, en el temps present, molts temples cristians siguin mitjà de fer diners, tot i al·legant que la finalitat és bona i caritativa.
Jesús no va poder, ni va voler, estar-se’n de mostrar la indignació que l’abrusava. Diu l’evangeli: “El zel del teu temple em consumia.” (Paraules profètiques del rei David al Salm 69,10). I va foragitar tot aquell clan de mercaders. Llavors li diuen: “Quin senyal ens pots presentar per fer això?” Jesús els respon: “Destruïu aquest temple i en tres dies l’aixecaré.” (Paraules profètiques sobre la seva mort i resurrecció).
Aquella actitud ferma de Jesús, sense concessions a contemporitzar amb una tradició i costums sacrílegs, va fer que molts creguessin en el seu nom en veure els miracles que feia. Amb tot, continua dient l’evangeli, que “Jesús no se’n fiava d’ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués allò que hi ha a l’interior, en el cor de les persones.”
Jesús, després del miracle de la transformació de l’aigua en vi excel·lent (mostra del seu poder diví), cosa que havia esdevingut en unes noces a Canà de Galilea, on havia anat amb Maria, la seva mare, uns dies després puja a Jerusalem.
I, quin espectacle hi troba, a la ciutat santa? Què és allò que l’indigna, quan arriba al temple de Déu? Els comerciants i els banquers (traficants de bestiar i canvistes)! Tan clar com això... No ens posarem ara a infamar unes professions que són ben dignes quan són exercides amb la bona ètica que sempre hauria d’acompanyar-les. Però, són tantes i tantes les excepcions...! Recordem que, en aquell temps mateix, els publicans –cobradors d’impostos– feien i desfeien en la seva feina per a benefici propi, i de manera abusiva. Avui dia veiem les mateixes pràctiques, i més ara, quan som en temps de crisi econòmica. I de crisi moral, també. Això no obstant, allò que més va revoltar nostre Senyor va ser que aquestes pràctiques es portessin a terme en el temple de Déu. Personalment ens fa pena i disgust que, en el temps present, molts temples cristians siguin mitjà de fer diners, tot i al·legant que la finalitat és bona i caritativa.
Jesús no va poder, ni va voler, estar-se’n de mostrar la indignació que l’abrusava. Diu l’evangeli: “El zel del teu temple em consumia.” (Paraules profètiques del rei David al Salm 69,10). I va foragitar tot aquell clan de mercaders. Llavors li diuen: “Quin senyal ens pots presentar per fer això?” Jesús els respon: “Destruïu aquest temple i en tres dies l’aixecaré.” (Paraules profètiques sobre la seva mort i resurrecció).
Aquella actitud ferma de Jesús, sense concessions a contemporitzar amb una tradició i costums sacrílegs, va fer que molts creguessin en el seu nom en veure els miracles que feia. Amb tot, continua dient l’evangeli, que “Jesús no se’n fiava d’ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués allò que hi ha a l’interior, en el cor de les persones.”
Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada