Diumenge 16 durant l'any - 22 de juliol
Evangeli de Marc 6, 30-34
Som davant d’un passatge de l’evangeli en què acabem de
llegir la mort de Joan el Baptista (v. del 14 al 29). L’home que, segons
paraules de Jesús, no n’hi ha hagut mai cap altre de tan gran sobre la terra.
(Mateu 11, 11 i Lluc 7, 28). Però ara no toca parlar-ne, del martiri de Joan.
I, són tantes les coses que en podríem dir...! Però, cenyim-nos, doncs, al text
d’avui...
El retorn dels deixebles d’aquella missió que
els havia estat encomanada es dóna enmig del drama que el poble, la gent, ha
viscut; però, per part dels dotze deixebles enviats, sembla que pesa més el
desig d’explicar els detalls de la tasca duta a terme, que no pas parlar del
profeta que ha estat sacrificat, màrtir per la seva fidelitat a Déu. Els
deixebles tornaven d’una missió ben compromesa: portaveus i ambaixadors del
Crist. Dotze homes –recordem que entre ells Judes també hi era–, que se senten
utilitzats per Jesús i n’estan joiosos, d’allò que han dut a terme. Els
cristians d’avui ens podríem preguntar: N’estic, de joiós o joiosa, de servir
el meu Senyor en la tasca que ell m’ha encomanat? O, potser compleixo una labor perquè pertanyo
a una església que té en compte les obres bones i, per tant, no puc deixar de
fer-ne? Assegurem-nos de qui és aquell que ens crida a fer les obres que donen
lloança al seu nom. Assegurem-nos que fem les obres que Déu ja ha preparat amb
antelació perquè nosaltres les duguem a terme (Sant Pau, a Efesis 2, 10). Si no
és així, no hauríem de fer res que Déu mateix no hagi posat en el nostre cor.
Perquè, si no és per amor, de què ens serviran els esforços? Llegiu 1a. Corintis,
cap. 13.
La fe sense obres és morta; això ens ho diu l’apòstol Jaume. Però, i les obres sense fe, que són? Obres de “caritat” sense amor són abominació davant de Déu. Quan Israel feia ofrena de sacrificis al Senyor, en l’antiga aliança, però el cor del poble era ben lluny de la lloança de debò i de l’obediència a Déu, el qui l’havia alliberat de l’esclavitud d’Egipte i l’havia salvat dels seus enemics al llarg de la història, s’estava comportant com els pobles pagans que vivien en els territoris veïns. I Déu Iahvè els havia de dir: “El que jo vull és misericòrdia i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos.” Osees 6, 6.
Així viuen molts i molts anomenats creients,
la fe dels quals és de qualitat més que dubtosa. Són persones religioses, això
sí. Però mai ningú, només pel fet de ser
religiós, serà acceptat a la presència de Déu Pare.
Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada