Diumenge 20 de durant l'any - 19 d'agost

Pr 9, 1-6  

Ps 33, 2-3.10-15 

Ef 5, 15-20                     

Jo 6, 51-58

El sermó de pa de vida és un paradigma de la manera de catequitzar de Joan. Ell posa constantment en joc dos nivells de comprensió de la realitat. El nivell de la perspectiva humana i el nivell de la perspectiva de Jesucrist, que és la perspectiva de Déu. Parteix d’una realitat de la vida material per explicar la vida de l’Esperit. Trobem molts exemples. L’aigua del pou de Jacob i l’aigua que dóna la vida en el cas de la samaritana, néixer de la mare i néixer de l’Esperit en al cas de Nicodem, rentar els peus i rentar l’interior en el cas del lavatori dels peus…

El sermó parteix d’un fet material: la multiplicació dels pans i dels peixos. La multitud queda satisfeta d’haver pogut menjar de franc tant de pa i tant de peix com li ha abellit a cadascú. El fet provoca en els “jueus” una gran admiració. Jesús, que dóna el pa de franc, ha de ser el profeta o el messies esperat. A partir de la situació creada amb el miracle Jesús fa el salt de l’aliment del cos, o pa de la terra, a l’aliment de l’esperit, o pa del cel. El pa del cel s’assembla al pa de la terra perquè és aliment però els seus efectes són molt diferents. El pa de la terra no evita la mort, en canvi el pa del cel dóna vida per sempre perquè dóna la vida de Déu. Encara millor, el pa del cel és Jesucrist mateix, que és presència de Déu en el món, i Déu, que és etern, dóna vida eterna al món perquè dóna el que Ell mateix és.

Al final del sermó, versets 60-71, l’evangelista constata una deserció considerable de la gent que seguia Jesús. “Aquest llenguatge és molt dur”, diuen. Per què és molt dur? Doncs perquè aquella pobra gent es mantenien al nivell de la perspectiva humana, tancats en els prejudicis mundans, no eren capaços de respondre a la invitació de la Saviesa (Pr 9, 3-6), mentre Jesús es trobava a anys-llum. Ara el que importa és on ens trobem nosaltres?

Lamentablement, l’eucaristia és un dels temes de desunió més evidents entre les confessions cristianes per a vergonya de tots. Tant de bo la lectura de tot el sermó del pa de vida amb actitud de pregària ens ajudi a tots a aproximar-nos els uns als altres. Potser ens convé un atac d’humilitat per mirar què vol de nosaltres el Senyor (Ef 5,17) en aquesta hora difícil.

Mn. Josep Esplugues

.