Diumenge 21 de durant l'any - 26 d'agost

(Jo 6, 60-69)

Després d’escoltar l’Evangeli de sant Joan ens trobem potser en la mateixa situació que aquells que van dir: “són paraules dures les paraules del Senyor, qui pot escoltar-les?” És Sant Joan Crisòstom que fa els següents comentaris: Per què deien que les seves paraules eren dures? Per què prometia la resurrecció i la vida eterna? Per què deia que havia descendit del cel? Per què ensenyava que ningú no es podia salvar si no menjava la seva carn? No té gaire sentit això. Què significava doncs la paraula “dures”? Alguna cosa difícil d’entendre, que superava la seva força i la seva intel·ligència, que els espantava, que els feia por… Creien que Jesús Crist els parlava d’Ell mateix en termes massa elevats.  

I més endavant: Qui l’escolta amb un esperit carnal i terrestre no compren res i no obté cap fruit. Que la carn no aprofita en res, no es pot referir a la seva carn, doncs, ¿no parla de què cal menjar la seva carn per viure? Com doncs no pot aprofitar? Escoltar carnalment és entendre al peu de la lletra, segons els paràmetres de les coses que veiem amb els nostres ulls de carn, segons les lleis naturals; tot el que es misteri cal entendre-ho amb els ulls de l’ànima, és a dir espiritualment. Es carnal creure en Ell com a fill de Josep i dubtar que havia davallat del cel. El que diu Jesús cal escoltar-ho espiritualment. En efecte, mirar-lo com el fill de Josep seria mostrar que no hem entès res del que havia dit; per això diu que veuran el fill de l’home pujar al cel don havia davallat… només entenent que havia davallat del cel i que havia de tornar a pujar podien entendre la seva paraula.

Avui no és fàcil preguntar-se què vol dir escoltar amb un esperit carnal o amb escoltar espiritualment? A què es referien exactament els Apòstols i els Pares de l’Església quan feien servir aquestes expressions?

El comentari que a continuació fa Sant Joan Crisòstom ens ajuda a meditar aquestes preguntes: El Senyor no constreny, pregunta als deixebles si també ells marxaran, els allibera de tota necessitat, els dóna llibertat de fer el que voldran. Els dóna testimoni de que no vol que romanguin amb Ell per obligació ni per força i que més valdria marxar que restar així. Quan Pere en nom del dotze li diu que Ell té paraules de vida eterna i que “hem sabut i hem conegut que ets el Fill de Déu”, ¿no veieu clar amb aquesta resposta que no eren les paraules del Crist el que escandalitzava als oients, sino la seva pròpia mandra, la corrupció i la maldat? Si hagués guardat silenci, els que li demanaven només l’aliment corporal i que estaven  únicament lligats a la terra no haurien deixat d’escandalitzar-se. Uns i altres, tots han escoltat el que Jesús Crist els diu, però els veritables deixebles, estan en una disposició contrària; va dir Pere: "A qui anirem" Aquestes paraules ens indiquen un gran afecte i una devoció veritable. Els Apòstols fan saber que el seu Mestre era més car que qualsevol altra cosa, que els seus pares, les seves mares, les seves propietats, i que aquells que se separen de Jesús no tenen refugi. Llavors, perquè ningú pensi que Pere havia dit "a qui anirem?" perquè ni ell ni els seus companys no tenien on anar a partir d’aquell moment, immediatament afegeix el motiu pel qual volen romandre amb Ell: "Tu tens paraules de vida eterna". Perquè uns escoltaven la paraula divina amb un esperit carnal i terrestre, però els altres escoltaven espiritualment, posant tota la seva confiança en la fe.

 

P. Josep