Diumenge 30 de durant l'any - 28 d'octubre

Mc 10, 46-52

L’evangelista ens presenta la reacció que va tenir el cec Bartimeu quan va escoltar que Jesús estava prop d’ell. La seva reacció no es fa esperar. Crida amb totes les seves forces per atreure l’atenció de Jesús. La multitud el vol fer callar, però Bartimeu crida encara més fort.

Ha passat la seva vida assegut vora el camí demanant almoina, és un home marginat, que no pot veure però sí pot sentir; ha escoltat que Jesús sana els malalts, s’apropa a ells, els toca. Bartimeu sap en el profund del seu cor que només Jesús pot alleujar el seu sofriment, el seu aïllament i la recuperació de la seva vista.

Tots nosaltres també som com aquell cec, potser alguns de nosaltres estem “asseguts vora els camins” quiets, veient passar la vida sense implicar-nos. Uns altres patim la “ceguesa” de no veure la realitat dels sofriment del nostre proïsme; vivint en els nostres pensaments i preocupacions que ens impedeixen “veure” les necessitats dels nostres germans i germanes.

Els uns i els altres, tots, necessitem que Jesús ens ajudi a veure la realitat amb els ulls de la fe. D’aquesta manera podrem veure la realitat de manera nova. La nostra manera de viure es transformarà per la gràcia de Déu i la vida i les relacions humanes cobraran una altra dimensió.

Aquesta és la Bona Notícia de Déu! Que el Senyor ens ajudi a viure-la i a compartir-la amb il•lusió i alegria. Amen.

German López-Cortacans

Església Evangèlica de Catalunya