Diumenge 3 d'Advent - 16 de desembre

Lluc 3, 10 – 18

Hem comentat alguna vegada que el primer i més important missatge de Joan –i, per descomptat, també de Jesús– va ser: “Penediu-vos i creieu en l’evangeli.” Aquesta és la pedra de toc que mostrarà si una predicació qualsevol està inspirada en l’Esperit Sant o si es tracta de paraules, i només paraules, que no vénen de l’Esperit. Joan el Baptista no tenia altre missatge que el que venia de dalt. En el comentari de l’evangeli de diumenge passat, sobre l’evangeli de Lluc, 3, 1-6, hem llegit que Joan “recorregué tota la comarca predicant el baptisme de conversió per al perdó dels pecats.” Ja veieu, doncs, si n’era d’important la missió encomanada a Joan.

De resultes del seu ministeri la gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?” Les paraules de Joan havien mossegat les seves consciències, ja que eren molt indulgents amb si mateixos, igual com molts milions de “creients” avui en dia. I el Baptista, que no tenia cap mena de delicadesa a l’hora d’acusar, els tractava d’allò que eren: “Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s’acosta?” I encara hi afegia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.” Com podeu veure, el missatge de Joan era d’una molt crua actualitat... Ara bé, no hem d’entendre que allò que predicava era la salvació per mitjà de les obres de la Llei. Això, tots els creients sabem que la salvació no ens és donada per fer bones obres perquè, tal com diu l’Escriptura Sagrada “les nostres millors obres, davant de Déu, són com draps immunds.”

També s’hi presentaven recaptadors (d’impostos, és clar) a fer-se batejar. I ja sabem com es comportaven. Mireu si no el cas de Mateu, que va ser cridat a formar part dels dotze; i el de Zaqueu, aquell que es va enfilar dalt d’un sicòmor per veure Jesús, perquè era baixet... Tant l’un com l’altre foren convertits (penedits dels seus pecats començaren una vida nova), van girar-se d’esquena a la vida d’estafadors que duien i van seguir Jesús, després de tornar allò que havien defraudat. I també als soldats de Roma que, com solen fer les forces d’ocupació arreu del món, els deia: “No amenaceu ningú ni poseu denúncies falses, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.”

Si el missatge de Joan el Baptista fou dur i, tot i així, molta gent anava a escoltar-lo perquè reconeixia que els parlava amb la veritat, ell els anunciava aquell “que venia a batejar amb l’Esperit Sant i amb foc.” El qui venia a salvar el món, però també el qui un dia serà el jutge de tothom, aquell que “aplegarà el blat en el graner; però la palla la cremarà en la foguera que no s’apaga mai.”

Tant de bo que la commemoració de Nadal sigui molt més que una festa aparentment cristiana, perquè Jesús neixi de debò en el cor de molts que n’han sentit a parlar, però encara no són d’ell.

Manel Alonso Figueres

Església Evangèlica