Diumenge 4 d'Advent - 23 de desembre

Lc 1, 39-45

Trobo en l’Evangeli d’aquest 4t diumenge d’Advent algunes idees prou significatives.

Primer de tot veig un cant a la dona i a la maternitat. Quatre protagonistes (bé, després afegiré algun més) dues dones i els seus fills encara no nascuts. Dues dones plenes de l’Esperit Sant (cinquè protagonista) que s’abandonen a la voluntat de Déu pare (sisè protagonista). Elisabet estèril, Maria verge i les dues porten dins seu una vida (obra de Déu) per què les dues han dit si al voler de Déu.

Es dóna entre Maria i Elisabet un diàleg curt però intens. Elisabet reconeix en Maria a la Mare del seu Senyor i des de la seva experiència de veure les promeses de Déu acomplertes dóna a Maria la certesa que la promesa que Déu l’ha fet a ella també s’acomplirà.

Trobo, també, en aquest fragment de l’Evangeli un cant al servei. Maria ens dóna a tots un bon exemple de sol·licitud en el servei als necessitats. No es queda a casa ufana pel fet d’haver estat escollida per Déu per a ser la mare del seu Fill sinó que, de seguida, es posa en camí cap a Ein Karen, a casa de la seva cosina Elisabet; una dona ja gran, per ajudar-la en el temps final del seu embaràs i quan neixi la criatura.

Sempre s’ha donat molta importància al sí de Maria (i evidentment la té), però el sí d’Elisabet també és molt important. Ella porta dins seu al Precursor, aquell que dirà de Jesús: “mireu l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món” i ens convidarà a preparar el camí al Senyor

Preparem aquest camí al Senyor i preparem-li, també, un lloc en el nostre cor, on pugui néixer i habitar seguint l’exemple de la seva mare, posant-nos (ara, en temps de Nadal, i sempre) al seu servei, que no és altra cosa que posar-nos al servei dels necessitats, tal com va fer Maria.

Que tinguem tots un BON NADAL!

 

                                                                       Mª Angustias Rodríguez