Diumenge 3 de Pasqua - 14 d'abril

Jn 21,1-19

GALILEA : RETORN A LES FONTS

Ens cal retornar a les fonts de les nostres experiències religioses primigènies, ens cal retornar als llocs on hem begut l’aigua que raja i que ha fet i fa el riu de la fe. I no pensem pas que aquests llocs són únicament físics o geogràfics perquè el lloc físic és l’embolcall que guarda l’esdeveniment interior.

Ho va fer Elíes, retornant a l’Horeb (Sinaí) i ho fem cada cristià amb els ritmes i cadències que l’Esperit ens ofereix. Aquest retorn té, sovint una dimensió de conversió, de refer la ruta del seguiment o discipulat del Senyor.

Així podem entendre  “ como si presente me hallare “ aquest final de l’evangeli de Joan.  Tant el començament com la cloenda presenten resumits o recapitulats els trets bàsics de la vida quotidiana del cristià, són com l’obertura i final d’un poema musical ( la bellesa de la fe esperançada es manifesta en caritat del dia a dia, si no fos així, la vida seria soroll insuportable, timbals que ensordirien, ja ho diu St. Pau, i que ens impedirien sentir el “ventijol suau” que sentí Elies ).

Galilea dels pagans, cruïlla de grans rutes, barreja de pobles, llocs de trobada, mercats i intercanvis convenients  per tots, mestissatges normals per uns, arriscats per altres i condemnats pels de més enllà, segur pels de Jesusalem.

I és ací, on Ressucitat vol trobar-se amb ells perquè novament tinguin l’experiència de la pròpia pobresa i que el do de la Paraula del Senyor és aliment agraït , perquè l’ evidència es tradueix en silencis eloqüents i adoradors (“és el Senyor!”), on la crida i el seguiment esdevenen radicals (“ m’estimes més que tot i tots ?) i on la profecia és promesa : quan més profund és el discipulat més veritable és el no ser amo de sí mateix (“els altres et portaran..”).

Tot  és Galilea.

                                                                       Lluís-Anton Armengol