La Presentació del Senyor - 2 de febrer

 Lluc 2, 22-40.

Els meus ulls han vist el Salvador.

La narració de Sant Lluc, ens posa en evidencia aquell gram moment de la presentació de Jesús en el magnífic Temple de Jerusalem. La tradició de l’Església n’ha fet una gran festa, com una projecció del ressò de Nadal, de l’Epifania, ... d’aquesta realitat viva de Déu fet persona, com nosaltres, que ve a salvar el món. Ell és el Messies esperat.

L’Església de Jerusalem, en el segle IV, ja celebrava aquesta festa que es va estendre en el món cristià. Cap el segle X, es coneix com a festa de la Purificació de la benaurada verge Maria i té un marcat to marià. Més endavant es centra, de nou, essencialment en Jesús, referida com a “La Presentació del Senyor”, sense oblidar el paper important de Maria, ja que els misteris del Senyor i de la seva Mare, convergeixen sempre.

Els cristians del segle XXI seguim amb força, ajudats per la Litúrgia aquesta diada, on hi afegim el ritus de la llum, amb la benedicció de les candeles que mantenim enceses en sintonia amb el càntic d’acció de gràcies de Simeó. Jesús és la llum de les nacions i la glòria del seu poble: Israel.

Avui nosaltres som el nou Israel, per a qui Jesús és la llum que ve a il·luminar tots els pobles, per tal de renovar-nos i alçar-nos, superant les nostres debilitats humanes per tal de trobar-nos amb el Senyor en la construcció del seu Regne d’Amor, de Pau, de Justícia i de Llibertat. Es que potser el nostre poble, no ho necessita? És que potser nosaltres ens sentim amb prou suficiència per tal d’ignorar el camí que el Senyor ens proposa?

Tant de bo que nosaltres, com Simeó i Anna, que visqueren la seva gran esperança de conèixer el Salvador, i en donaren testimoni, quedem enlluernats i sorpresos de retrobar-nos amb Ell, cada vegada que incidim en la pregària, que ens endinsem en la Paraula de Déu, quan ens esforcem positivament d’obra i de paraula, quan complim les nostres responsabilitats, quan actuem en esperit de servei en bé dels altres, compartint el nostre temps i els nostres mitjans amb els qui ho necessiten. Tant de bo sentim nosaltres la felicitat de Simeó i Anna, sorpresos per la presència de Jesús i embolcallats de confiança en Ell, d’una manera que no poden contenir i han de manifestar-ho a tothom.

Aquest fragment de l’Evangeli, també ens serveix per posar en valor a les persones ancianes, com Simeó i Anna i, amb ells, totes les persones d’edat avançada que acumulen experiència en la vida, que van adquirint limitacions que, a voltes no ens entenen o no els entenem. Penso en tantes persones grans que consumeixen el seu darrer temps, en la solitud, allunyats de familiars i amics, i per a qui el Senyor els hi és llum i esperança. A Ells el Senyor s’hi revela, perquè són els seus predilectes: els senzills i els humils. Ajudem-los i compartim amb ells la llum de Jesús, amb la nostra mirada lluminosa, escoltant els seus anhels, tenint-hi paraules amigues, lliurant la torxa de la fe, de generació en generació, perquè nosaltres, amb la seva llum, estem cridats a ser “llum del món”

Mn. Josep Mª Gómez, diaca