Diumenge de Rams - 13 d'abril
Sí, aquest diumenge aclamem Jesús amb
els nostres rams, i cal fer-ho amb tota l’ànima, però encara serà més important
l’escolta de la Passió que són les pàgines més sagrades de l’Evangeli.
Aquestes ens narren els fets
contemporanis de la nostra història i de Jesús. Si aquells cristians només ens
haguessin dit que creien que Déu s’havia manifestat en els seus dies i en la
forma humil de servent i que després va morir i va ressuscitar ja seria més que
suficient.
És el testimoni dels primers cristians,
senzill però decisiu per a la resta de la humanitat.
Cal que sapiguem captar la força
celebrativa i catequètica d’aquest diumenge. Però desitjo remarcar dos detalls de
la passió: el primer és greu: la passió de Jesús comença al si de la seva
comunitat: allí hi és entregat i allí dóna el seu cos i la seva sang, és traït
per Judes, que al final proclama la innocència de Jesús, i és negat per Pere.
El segon és que el poble té el coratge
d’assumir la pròpia responsabilitat quan diu: “Que caigui damunt nostre la seva
sang”.
Però n’hi afegiria un altre que
potser és més important: La Passió del Crist és el testimoniatge suprem de
l’amor de Déu.
Griselda Cos, OSB
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada