Diumenge 5 de Pasqua - 18 de maig

«a casa del meu pare hi ha lloc per a molts» (Jn 14,2)

Sorprèn que Jesús, en aquest cas a través de l’evangeli de Joan, no hagués estat més contundent, o més generós alhora d’afirmar que, efectivament, «hi ha lloc per a tots». El terme grec en qüestió, «πολλαἰ», així com el terme llatí, «multae» ens aporta un sentit molt clar de multitud, de gran quantitat, però no de totalitat, certament. El requisit per accedir a aquest lloc, és ni més ni menys que molt evident i diàfan, cal creure en Déu i en Jesucrist, «qui ha vist el Fill, ha vist el Pare» (Jn14,9). Aquest és el criteri bàsic i fonamental per donar inici a la formació del moviment ecumènic, «invocar el Déu Tri i professar la fe en Jesús com a Senyor i Salvador» (UR 1).

El pes de la reflexió cristològica no és pas anecdòtica o superficial en la trajectòria de les relacions ecumèniques. Tot ho entenem gràcies al Crist ressuscitat. Tot s’adreça a Ell. Tot passa per Ell. Tot ve d’Ell. Precisament després de la seva mort, resurrecció i ascensió al cel, prové la presència de l’Esperit Sant, que ens acompanya a tots, i a tots ens ajuda a conèixer i estimar Jesús: «camí, veritat i vida» (Jn 14,6).

Un camí que cal recórrer i que té una meta ben clara: la unitat. Una veritat que ens cal descobrir, però al mateix temps acollir com a do que prové del Pare: la comunió. Una vida que vol compartir i viure en un to d’esperança plena i madura, i que rep un nom molt comú: la felicitat.

Unitat, comunió i felicitat, són expressió del mateix desig de Jesús, «que tots siguem u» (Jn 17,21).

Acollim, doncs, la bona nova de Jesús que s’ha fet Pasqua per a tots nosaltres. Que els nostres cors trobin pau i serenor en les seves paraules. I que l’Esperit Sant ens meni tots pels camins d’una unitat viva, real i compartida, perquè «a casa del meu pare hi ha lloc» per a tu, per a mi i per tots aquells que confessen que Jesús és el Senyor i el Salvador.

Mn. Daniel Palau