Diumenge 6 de Pasqua - 25 de maig

Joan 14,15-21

F. Josep Mª Cabanyes i Vilar (monjo de Poblet) Ocist.

Jesús preparava als deixebles per a la seva absència. Sense ell no els faltaria la llum, la força, per tirar endavant en el camí començat. Si Jesús havia estat per a ells guia, consol, fortalesa, en la seva absència tindrien també consol, fortalesa, ànims, il·lusió. És el que promet quan diu que “el Pare us donarà un altre Defensor”. Serà el mestre que il·luminarà, mantindrà viu el record de Jesús, i farà aprofundir el seu ensenyament:

El Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre tot. (Jn 14,26) La promesa, es a dir, Jo demanaré al Pare, que us doni l’Esperit Sant que estigui amb vosaltres per sempre. El que demana Jesús, es el do, (Paràclit), el primer es Jesucrist; el terme Paràclit Consolador, Defensor, es tracta de consolar als deixebles en l’absència del mestre.

El Paràclit o el Esperit de la veritat pertany la escola de Joan, que vol dir, l’esperit que du a la veritat que dona la revelació verdadera. (1ª Jn,2,20-27) La veritat segons la tradició joànica santifica, la denominació de l’Esperit de la veritat es com un signe apocalíptic per diferenciar-ho de l’Esperit del error. Es l’Esperit mateix que els enforteix, els guia com un mestre interior, conserva viva la memòria de Jesús en els seus cors. Le presencia reconfortat de l’Esperit és el que dóna força, fermesa, constància, il·lusió. Aquelles comunitats equipades interiorment per la força de l’Esperit, varen continuar fent el seu camí de fe.

La qüestió de la presencia o l’absència de Jesús es feia més viva, més forta, quan anaven desapareixent d’aquelles comunitats els deixebles que havien acompanyat de prop a Jesús, escoltant la seva paraula i vivint esdeveniments importants. Els qui no havien conviscut amb Jesús pensaven que estaven en una situació d’inferioritat en relació amb els qui l’havien conegut. Joan els recorda que no tenen res a envejar d’ells perquè encara que no hagin gaudit de la presència de Jesús, tenen el Defensor, l’Esperit de la veritat.

El Defensor que ens parla el Evangeli es el que be en la nostra ajuda, per donar-nos el coratge i la valentia de ser cristians compromesos amb la Paraula de Jesús que ens salva, es urgent un primer anunci de la fe, és el que més apassiona i atreu, es el que fa abrusar el cor com als deixebles d’Emmaus. No hi ha re més sòlid, profund i segur que aquest primer anunci, que es la transmissió de la fe. La bona Nova proclamada pel testimoniatge de vida ha de ser, proclamada per la Paraula de vida. No hi ha evangelització veritable mentre no s’anunciï el nom, la doctrina, la vida, les promeses, el Regne, el Misteri de Jesús de Natzaret, Fill de Déu.