Diumenge 18 de durant l'any - 3 d'agost

Homilies del Pare nostre! - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153)

Diumenge 18-A del temps ordinari: Is 55,1-3 / Salm 144 / Rm 8,35.37-39 / Mt 14,13-21

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).

Déu ens és font de vida; la que vivim, compartim-la amb els altres.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida (Is). Déu és font de vida, experiència de vida; atansem-nos.

El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat... Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d’amor (Sl). Ell es fa sentir en la bondat i amor, estiguem atents.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat (Mt). Jesús cercava llocs despoblats, apartats, li agradava la contemplació per pensar la vida, per sentir la vida; també el Regne de Déu és silenci, reflexió, experiència de Déu... El Regne de Déu no és només acció.

Quan desembarcà veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts (Mt). Però el Regne de Déu també és acció, no ens podem quedar indiferents davant les necessitats dels germans; el compromís pel Regne de Déu  neix també del sentiment de compassió..., de fer teu el patiment de l’altre.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent (Mt). Jesús és mestre del partir i del compartir; vol fer la voluntat del pare del cel que vol el bé de tots; ... el que ens proposa també a nosaltres a partir i compartir sempre.

El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui...

«Acomiadeu la gent. Que se’n vagin als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Mt). Culpabilitzem els pobres per defugir nosaltres de la fraternitat. Jesús ens confia el servei de la taula dels béns de la terra. Les pregàries dels qui passen necessitat són les nostres responsabilitats. Jesús posa davant nostre la crua realitat del germà malalt, del qui passa fam, del qui està a la presó, de l’emigrant...; no tenim excuses per eludir la nostra condició de germans. Ser fills i germans no es tria, s’assumeix amb agraïment.

«Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me’ls» (Mt). Tenim, per poc que sigui, recursos per realitzar el miracle de la solidaritat; només cal que ens animi el desig de bé pels altres i partir. Quan l’altre passa necessitat els béns ja no són només “meus”; tenim l’obsessió de “lo meu”; és actitud infantil de la propietat privada exclusiva; els béns de la terra són de tots.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor (Sl). El perdó és una manera d’estimar.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat..., sacieu de bon grat tots els vivents...  El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, ... amb sinceritat (Sl). Al final, ens queda Déu mateix, horitzó de les nostres esperances.

... qui serà capaç d’allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l’ajut d’aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida..., ni res de l’univers creat no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima (Rm). Així l’Amor és la última paraula de la vida i de la mort, res per damunt de l’Amor, de l’amor de Déu.

... veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts... (Mt). La pregària manifesta les nostres esperances..., les esperances es tornen pregària; i la pregària per Jesús es torna fe, i la fe en compromís.

Compartim el que som i tenim també amb els altres més necessitats.

Mn. Miquel Garcia Bailach