Diumenge 22 de durant l'any - 31 d'agost

Jesús anuncia la seva mort.                                Mateu 16, 21- 27.

Jesús, en anunciar la proximitat de la seva mort, troba que l’abrandat Pere, impulsivament, s'erigeix en protector seu, instant el Senyor que tal cosa mai no li passi. Volent-li el bé, però sense adonar-se que feia de temptador, tal com havia fet el diable al desert per tal que desistís de la missió que havia vingut a acomplir. Però l'amor I la fidelitat de Déu envers nosaltres són infinits i incomparables: Jesús, -Déu amb nosaltres-, havia vingut al món per salvar-nos; i aquesta "bona intenció" de Pere, humana i simplista, li havia de costar que el Senyor li etzibés amb duresa aquell "Aparta't de mi, Satanàs!".

Tenim una escena on Jesús, acompanyat dels seus deixebles i un grup de persones, anuncia què li passarà, tot I que l’Escriptura ja profetitzava els sofriments del Messies. Però, entendre aquelles paraules en aquell moment, els va resultar estrany, i potser van pensar que el Senyor no parlava literalment. El poble esperava un Messies victoriós políticament, militarment, que els lliurés dels romans… i Déu ens sorprèn venint en forma humil, sofrint per nosaltres, estimant-nos fins a la mort, i una mort de creu. Com? Redimint-nos dels nostres pecats i triomfant sobre la mort. Des de la nostra perspectiva, també com a Pere, no entenem les raons de Déu, ja que tendim a fer-nos una idea simplista i superficial del nostre estat de pecat. Jutgem amb lleugeresa, llevat que mirem les coses de dalt, del cel, amb els ulls espirituals, els de la fe. Déu té un propòsit perfecte per a cadascú de nosaltres, malgrat que pensem que som de poc valor. I en el propòsit diví només hi ha coses bones; malgrat que, de vegades, ens trobem en situacions angoixants, desesperants o, fins I tot, en perill de mort imminent.

Fixar la mira en les coses de Déu i no en la dels homes és un exercici que ens convé fer sovint. De tot el que som i del que fem, tenim llibertat per escollir, responsabilitats per a obrar. L'home carnal busca les coses del món i de les coses de la carn s'ocupa. I, de les espirituals, l'home espiritual (1ª Joan 2:15-17). I si ens fem la pregunta: “Per què n'hi ha uns que són carnals i uns altres espirituals?” La resposta és aquí: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a sí mateix, prengui la seva creu, i que em segueixi." diu el Senyor. Com el jove ric (Mat. 19:16-22), no tots estan disposats a seguir Jesús.

I quina és la recompensa per seguir Jesús? En aquest món enemic de la llum, podem començar a fruir del cel, fent-ne un anticip aquí a la terra, gaudint dels fruits de l’Esperit Sant que es manifesta en nosaltres. L’amor, el goig, la pau, la paciència, la benignitat, la bondat, la fe, la mansuetud, la temprança: obres que són conseqüència i reflex de la vida nova que el Senyor ens regala. La santificació és un camí, i nosaltres no som perfectes, sinó pecadors perdonats. Déu Pare ens aixeca, i com a fills estimats, ens corregirà tant com calgui, com va fer amb Pere. (Prov. 3:12).   Amén!

                 Israel Alonso Muns