L'Exaltació de la Santa Creu - 14 de setembre

Evangeli de Joan 3, 13 – 17

Nicodem era un home principal de la casta religiosa d’Israel, membre de la secta dels fariseus, un mestre de la Llei (la Llei de Déu, donada a Moisès al mont Sinaí). Però, si llegim el que Jesús li diu durant la conversa veurem que, en allò que és fonamental, era ignorant. Això no obstant, era un home obser-vador, un home que coneixia Jesús d’haver-lo vist actuar, parlar, ensenyar...  (v. 3, 2) Nicodem, un dia, coneixeria Jesús, i seria savi, perquè llavors esdevin-dria un membre més del cos de Crist, i ja no pertanyeria al cos dels fariseus.

13 “Ningú no ha pujat al cel sinó qui ha davallat del cel, el Fill de l’home.”, diu Jesús al mestre de la Llei. I fa servir el  “pujar” o “enlairar”, per referir-se a la seva mateixa crucifixió, al seu sacrifici expiatori. Jesús encara no havia pujat al cel quan parlava amb Nicodem: no havia mort i, per tant, no havia ressuscitat. De fet, ningú no ha pujat al cel, encara, només el Crist glorificat.

14  “I així com Moisès va enlairar la serpent al desert, així cal que sigui enlairat el Fill de l’home,  15 a fi que tot el qui creu tingui en ell la vida eterna.” En aquell dia en què el poble va pecar contra Déu i contra Moisès, queixant-se perquè en el camí del desert no tenien pa, ni aigua, i només s’alimentaven d’aquell pa tan “lleuger” –el mannà–, van ser castigats amb una plaga de serps verinoses, la picada de les quals provocava la mort. Déu va ordenar a Moisès que fes una serp de bronze i la posés dalt d’un pal. Qui era mossegat, si mirava la serp enlairada, quedava guarit del verí. (Nombres, cap. 21) Aquí veurem que tant la mort d’aquells israelites, com la mort de Crist, són la conseqüència i el càstig pel pecat.

16 ”Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit, perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna.  17 Que Déu no va enviar pas el seu Fill al món perquè condemni el món, sinó perquè el món sigui salvat per mitjà d’ell.” L’amor de Déu és gratuït per a tots els qui en som receptors. I l’amor de Déu es manifesta en el fet que som salvats per gràcia, no per cap mèrit nostre, no per cap reconeixement de les nostres obres bones, (i no seran les males obres, és clar!, les que ens puguin fer agradables a Déu), ja que per la seva Paraula sabem que les “nostres millors obres són immundícia davant dels seus ulls”.  L’apòstol Pau reblava el clau d’aquesta veritat: “Però Déu, que és ric en bondat, pel gran amor amb què ens va estimar, malgrat ésser nosaltres morts en pecats, ens tornà a la vida amb Crist. És per gràcia que heu estat salvats.”

Gràcies, Déu i Senyor nostre pel teu do inefable!

                                                                                                         

Manel Alonso Figueres